La Prodigalitat

La prodigalitat és un concepte jurídic que apareix a les XII Taules, la qual tenia com a objecte la prohibició d’una persona per administrar el seu patrimoni i l’exercici del comerç, com a conseqüència de la seva actitud en dissipar els seus béns, en detriment de la seva família i d’ella mateixa. Aquesta prohibició vènia determinada per una ordre pretoriana, que en cas que no fora obeïda, el magistrat feia una resolució declarativa amb la qual es fixava l’extensió i els límits d’actuació que quedava el pròdig alhora d’emprar els actes jurídics, quedaven equiparats als impúbers1, els quals no podien fer negocis que els perjudiquessin, així com la constitució d’un curador, que, amb la seva intervenció seria l’encarregat de complementar la capacitat d’obrar que estigués afectada per dita resolució. La modificació de la capacitat perduda només es podia recuperar mitjançant un nou decret pretorià