Carta (des)esperançada als (des)amics espanyols

Espanyols, espanyols aquells almenys amb qui el remitent d’aquesta carta comparteix,si més no, l’humil però no menys noble ofici de filòleg i, doncs, de devot estudiósde la llengua i de la literatura: ¿hi haurà per manera de convenir plegats que eldiscurs del vostre nacionalisme hegemonista constitueix una enèsima variant del velltopos del món al revés? Una en la qual l’adýnaton de rigor en aquests casos està a erigiren botxins les víctimes i viceversa