Mapeado digital de lugares en la novela bizantina española

La geografia literària és un encreuament interdisciplinari entre teoria de la literatura, geografia, cartografia digital i anàlisi espacial. En aquesta contribució analitzem les possibilitats i les limitacions de les tecnologies digitals per a la quantificació i la visualització de l’espai narratiu dels textos ficticis. L’anàlisi es basa en un corpus específic adscrit al gènere de la novel·la bizantina espanyola del Segle d’Or, el cronòtop de l’aventura del qual està marcat per viatges, travessies marítimes, exotisme, trobades transculturals, etc. A aquesta característica espacial singularitzadora s’hi afegeix la influència directa de la cartografia històrica en la creació artística. Ens hem servit de l’extracció automàtica de llocs (Stanford i Freeling), de la georeferenciació (Qgis), de la geolocalització (GeoNames, Pelagios), del tractament de dades (R) i de la visualització de mapes (leaflet maps en R). Tot i que podríem dir que un acostament quantitatiu comporta limitacions que impedeixen explicar com funciona el gènere bizantí, una visualització associada amb la superposició de mapes històrics podria servir, en el nostre cas, per a afegir coneixement a l’anàlisi de l’espai literari.Literary geography is an interdisciplinary crossroads of literary theory, geography, digital cartography and spatial analysis. This paper addresses the possibilities and limitations of digital technologies for quantifying and visualizing the narrative space in fictional texts. The analysis is based on a corpus of early modern Spanish Byzantine novels, in which the chronotope is characterized by sea travels, exotic places, shipwrecks, transcultural encounters, etc. A significant feature of the narrative strategies is the influence of early modern historical cartography, which is used to configure spatial and topographical references. We made use of the automatic extraction of places (Stanford and Freeling), georeferencing (Qgis), geolocation (GeoNames, Pelagios), data processing (R) and map visualization (Leaflet for R). Although it was concluded that our quantitative approach fell short of explaining how the Byzantine genre operates in terms of spatiality, visualization enriched by georeferenced historical maps can, in our case, add knowledge to the analysis of the literary space.La geografía literaria es un cruce interdisciplinario entre teoría de la literatura, geografía, cartografía digital y análisis espacial. En esta contribución abordamos las posibilidades y limitaciones de las tecnologías digitales para la cuantificación y visualización del espacio narrativo de los textos ficcionales. El análisis se basa en un corpus específico adscrito al género de la novela bizantina española del Siglo de Oro, cuyo cronotopo de la aventura está marcado con viajes, travesías marítimas, exotismo, encuentros transculturales, etc. A esta característica espacial singularizadora se añade la influencia directa de la cartografía histórica en la creación artística. Nos hemos servido de la extracción automática de lugares (Stanford y Freeling), de la georreferenciación (Qgis), de la geolocalización (GeoNames, Pelagios), del tratamiento de datos (R) y de la visualización en mapas (leaflet maps en R). Aunque podremos concluir que un acercamiento cuantitativo representa limitaciones que impiden explicar cómo funciona el género bizantino espacialmente, una visualización asociada a la superposición de mapas históricos podría servir, en nuestro caso, para añadir conocimiento al análisis del espacio literario