Els diccionaris de pronúncia del català: passat, present i futur

La llengua catalana disposa d¿informació fonètica detallada multidialectal d¿ençà que el Diccionari català-valencià-balear d¿Alcover & Moll (1926/1930-1962/1968) fou enllestit quatre dècades enrere. Més endavant aparegué el primer diccionari de pronunciació del català (Bruguera, 1990, 20042), restringit al català central i amb una sola pronúncia per entrada -per tant, sense variants- i amb informació reduïda en relació amb noms propis, manlleus i neologismes. Més endavant es publicà un vocabulari d¿unes 2.000 paraules (Paloma & Rico, 2000) en els dos estàndards orals de Catalunya: central i nordoccidental, de caràcter normatiu i en transcripció...Catalan has had a lack of references on pronunciation since the multidialectal ten-volume dictionary of Alcover & Moll (1926/1930-1962/1968). Later on, the first Catalan pronunciation dictionary (Bruguera, 1990, 20042) was compiled, although it was restricted to Central Catalan and offered just one possible pronunciation, so with no variants and few proper names, loanwords and neologisms. Recently, a vocabulary (Paloma & Rico, 2000) of about 2,000 entries was published with two main pronunciations (Central and North Western Catalan). It had an orthoepic purpose and used a broad transcription aimed at Catalan speakers. Even more recently a dictionary.