La novel·la de Jordi Arbonès

Feia molts anys que Jordi Arbonès m'havia fet saber que tenia ganes d'escriure una novel·la -l'havia començat, ja- sobre l'experiència de viure tan lluny, però amb el cor i el cap a casa. En to irònic em deia que seria la gran novel·la catalana, un best-seller que li donaria tants de diners que no s'hauria de pelar més els dits picant una traducció rere l'altra. No la va arribar a escriure mai, però els diversos capítols de la seva activitat literària van superar de llarg els límits d'una novel·la convencional. El primer capítol, una narració sobre el compromís de l'intel·lectual, "Tant se val tot¿ o no?", que he prologat en dues ocasions (Conte del Diumenge i revista de l'AIET). El segon, "Només un glop de sang", un al·legat dur i contundent contra la guerra. El tercer, els articles i llibres que va escriure sobre alguns dels textos que traduïa, en els quals demostrava la passió per aquells autors que coneixia a fons (Miller i Pedrolo, en especial). El quart, el teatre. I el cinquè, els milers i milers de cartes que va enviar als amics a l'altra bandade l'Atlàntic