La Casa de la Festa de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat que té al voltant de 66.000 habitants i malgrat haver crescut significativament durant el S. XX, continua tenint un tarannà de poble que en gran mesura és degut a la fàcil integració del nouvingut en la vida social vilanovina. Les entitats són moltes i la seva vida és molt activa. Moltes d’aquestes societats giren entorn a les activitats que tenen a veure amb el calendari festiu de la vila. Es tracta doncs d’una ciutat que al llarg de tot l’any manté un cicle festiu que té arrels tradicionals i que la pròpia població no ha permès que es perdessin perquè una gran part de les festes que s’hi celebren són d’origen popular i és el mateix poble qui ha fet que es mantinguin. La vinculació de les festes amb les manifestacions artístiques ha estat sempre una de les característiques que ha enllaçat la cultura popular i l’artística. A tall d’exemple, molts dels cartells de les diferents festes han estat creats per artistes vilanovins; els vestits del "ball de diables" de Vilanova han estat sempre dissenyats per importants artistes locals, així doncs, començant pel pintor i gravador E. C. Ricart i continuant per Armand Cardona Torrandell, Joaquim Budesca, Pep Duran i el darrer, Óscar Estruga, ens han deixat un llegat que no podem permetre que es malmeti en els magatzems d’un museu. Les antigues figures de dracs i gegants, els tradicionals nans, les nostres estimades mulasses; per no parlar de la necessitat d’immortalitzar, en un espai obert als estudiosos, el nostre Carnaval, un dels pocs que ha sabut sobreviure a èpoques històriques on la prohibició per raons polítiques el va fer desaparèixer de moltes viles. Si partim de la premissa que la mateixa UNESCO posa en valor el patrimoni immaterial, comencem nosaltres per preservar i difondre allò que sentim tan nostre com és la identitat festiva de la nostra cultura popular. Vilanova, conscient de la riquesa que té, començà a reclamar un espai per salvaguardar aquesta cultura festiva a partir de 2004 però és en el 2007 quan les entitats plantegen seriosament la necessitat d’una Casa de la Festa. Els anys de forta crisi econòmica van fer aturar el projecte que en aquests moments es pretén recuperar. La finalitat d’aquest espai però, no és únicament exposar els element festius materials que, evidentment, són molt importants sinó també, oferir un indret des d’on es pugui fomentar aquesta cultura popular a través d’activitats que permetin viure la festa al llarg de tot l’any. El que es pretén és doncs, crear un espai on poder debatre, fer conferències, taules rodones, formacions, és a dir, oferir tots els mitjans per assegurar que la cultura popular continuï viva