El derecho al olvido frente al acceso a la memoria periodística: derechos en conflicto en la gestión de la información de la hemeroteca digital

Les singularitats pròpies de l'entorn comunicatiu digital, marcat per l'eliminació de les fronteres temporals, el valor de la dada i les possibilitats d'intercanvi transfronterer de la informació, han posat en relleu la importància de la protecció de les dades personals i de l'anomenat dret a l'oblit. Això es plasma tant en l'adaptació del marc normatiu com en la mateixa jurisprudència que es va creant entorn de la necessitat de dirimir plets en situacions en què s'entra en conflicte amb l'exercici d'altres drets, com el de la llibertat d'informació. Les hemeroteques digitals, que, en la mesura que afavoreixen l'arxivament i la recuperació de notícies, també estarien protegides per l'"excepción periodística" (Pauner, 2015, p. 196), també són el terreny de posicions enfrontades. Aquest article analitza la jurisprudència recent, i també les normatives i les condicions d'ús que publiquen els principals diaris de comunicació digital, amb l'objectiu de contribuir a l'estudi sobre l'evolució de l'exercici d'aquests drets en conflicte en relació amb la informació de les hemeroteques digitals. Els resultats mostren que la doctrina va evolucionant per atendre els desafiaments de la societat actual i apunten la falta d'indicacions específiques en la redacció de les polítiques d'ús i privadesa dels diaris referents al tractament de dades personals en els continguts de les hemeroteques digitals.Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today's society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data.Las singularidades propias del entorno comunicativo digital, marcado por la eliminación de las fronteras temporales, el valor del dato y las posibilidades de intercambio transfronterizo de la información, han puesto de relieve la importancia de la protección de los datos personales y del llamado derecho al olvido. Ello se plasma tanto en la adaptación del marco normativo como también en la propia jurisprudencia que se está creando en torno a la necesidad de dirimir en situaciones en las que este entra en conflicto con el ejercicio de otros derechos como el de la libertad de información. Las hemerotecas digitales que, en cuanto que favorecen el archivo y recuperación de noticias, estarían también protegidas por la "excepción periodística" (Pauner, 2015, p. 196) son también terreno de posiciones encontradas. Este artículo analiza la jurisprudencia reciente así como las propias normativas y condiciones de uso que publican los principales diarios de comunicación digital, con el objetivo de contribuir al estudio sobre la evolución del ejercicio de estos derechos en conflicto en relación con la gestión de la información de las hemerotecas digitales. Los resultados muestran cómo la doctrina va evolucionando para atender a los desafíos de la sociedad actual y apuntan la falta de indicaciones específicas en el redactado de las políticas de uso y privacidad de los diarios sobre el tratamiento de datos personales en los contenidos de las hemerotecas digitales