Estudi paremiològic del Tirant lo Blanch

El present article arreplega, en ordre de lectura, les parèmies i les marques d’inserció contingudes en el Tirant lo Blanch. Així mateix, el nostre treball mira de copsar la freqüència d’aparició de dites parèmies al llarg de la novel·la, ço és, de comprovar si n’hi ha una distribució equilibrada o si, pel contrari, n’hi ha una d’irregular; en aquesta línia, mentre que l’equilibri en l’ús de parèmies ha estat entés com un índex fiable de la unitat d’autor o, si més no, d’un Joanot Martorell com a autor inicial i únic amb revisió posterior d’altres mans ―però no de coautoria―, la presència de fragments amb un ús reduït de parèmies ha estat relacionada amb la intervenció de dos autors amb sensibilitats diferents ―tòpicament, un Martorell popularitzant en contrast amb un Martí Joan de Galba suposadament menys coneixedor de la llengua no literària