Price parity clauses : setting a new legal standard

Treball fi de màster de: Master's Degree in Specialized Economic AnalysisDirectora: Anna MerinoUnder the context of digital platforms who act as an intermediary between consumers and sellers, Price Parity Clauses (PPCs) is a contractual restriction for the seller not to sell at a lower price through any other channel (the so-called wide PPCs), or only in its own channel (narrow PPCs). These clauses present a trade-off between efficiencies and anticompetitive effects. On one side, PPCs act as a committing device of the seller to solve the show-rooming effect suffered by platforms (a particular form of free-riding), at the same time that it ensures platforms viability and enhances its incentives to invest and innovate. On the other side, PPCs allow platforms to charge higher fees, and lead to foreclosure of the market. Currently, neither the EC nor NCAs have set a clear guidance on how to assess these clauses. The main contribution of this paper is to set a legal standard for both wide and narrow PPCs using the cost-error analysis. The conclusions we arrived to are that wide PPCs should be per se illegal; and narrow PPCs should be presumed legal unless proven otherwise, except if narrow PPCs are eliminating the competitive restraints of the platform, in which case the standard should be that of rebuttable presumption of illegality.Sota el context de les plataformes digitals que actuen com intermediàries entre els consumidors i els venedors, les Clàusules paritàries de preus (CPPs) són una restricció contractual que fan que el venedor no vengui a un preu més baix mitjançant un altre canal (els anomenats CPPs àmplies), o només a través del seu propi canal (CPP’s restrictives). Aquestes clàusules representen una solució intermèdia entre les eficiències i els efectes anti-competitius. Per una banda, les CPPs actuen com un dispositiu pel qual el venedor es compromet a solucionar l’efecte “aparador” que pateixen les plataformes (una forma particular d’oportunisme), al mateix temps que assegura viabilitat a les plataformes i millora els seus incentius per invertir i innovar. Per l’altra banda, les CPPs permeten que les plataformes cobrin tarifes més altes, i portin a l’exclusió del mercat. En l’actualitat, ni la Comunitat Europea, ni les associacions nacionals de consumidors han establer una guia clara de com avaluar aquestes clàusules. La principal contribució d’aquest informe es establir una normativa legal tant per les CPPs àmplies com les restrictives, utilitzant l’anàlisi de costos i errors. Les conclusions a les que vam arribar són que les CPPs àmplies haurien de ser il·legals “per se”, i que les CPPs restrictives s’haurien de considerar com a legals a menys que es provi el contrari, excepte si les CPPs restrictives estiguin eliminant les restriccions competitives de les plataformes. En aquest cas, la normativa hauria de ser d’una presumpció d’il·legalitat refutable