La matèria continua important. Formació en disseny per a una cultura material en l’època de la immaterialitat

A l’empara de l’experiència docent en l’àmbit del disseny acumulada al llarg de més de dues dècades a la Scuola del Design del Politecnico di Milano, un petit grup d’estudiosos [1] –que ensenyaven els rudiments del disseny a estudiants universitaris de primer curs d’aquesta disciplina– va obrir un període de reflexió, entre el 2015 i el 2016, per millorar alguns elements pedagògics. El seu propòsit era establir unes bases coherents, àmplies i fonamentades per a les assignatures de disseny que havien de cursar els nous estudiants del seu centre. A partir de les necessitats que solen sorgir entre els estudiants de primer curs que s’enfronten als principis del disseny tot just quan comencen el seu itinerari universitari, el grup d’estudi es proposava compendiar i fixar un reconeixement disciplinari, tot i que multidimensional, dels factors capaços de consolidar un ampli sentit del disseny que es poguessin articular en l’àmbit de la substància tangible de les coses i de la importància que té la dimensió humana [2] en la relació amb la matèria. Per inspirar els estudiants de disseny i ajudar-los a entendre d’una manera més completa (i a aprofitar) els significats i les oportunitats de la materialitat –i per fer front als postulats homòlegs de la immaterialitat– es van proposar ensenyar disseny de producte als estudiants de primer curs propugnant més que mai un mètode integrat per a estudiar els atributs físics dels materials paral·lelament al significat de l’experiència humana profunda amb els mateixos materials. Aquesta aportació se centra en alguns comentaris destacats durant la reflexió acadèmica col·lectiva