Amb motiu del centenari del naixement de M. Lluïsa Serra Belabre, m’handemanat que escrigui unes pàgines sobre alguns aspectes de la seva vida, pocconeguts i no sempre estrictament científics, en els quals jo vaig tenir cert pro- tagonisme. Vaig acceptar amb molt de gust la demanda perquè, per una part, en el context d’aquests fets, es desenvolupà una de les etapes més agradoses dela meva molt llunyana adolescència i, per tant, recordar-ho i reflectir-ho haviad’ésser una feina plaent. Per una altra banda, era l’ocasió de pagar parcialmentun vell deute perquè és molt el que puc agrair a M. Lluïsa, a la «senyoreta Serra» – així és com la coneixia i tractava– i mai no havia trobat el moment demanifestar-ho públicament