Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)

L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista a les parròquies, hospitals i hospicis de tota mena. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de l’acció social sense el perill de convocar vells fantasmes. Per raons bastant semblants, aquest rebuig també és present en l’ètica predominant avui, que procura mantenir-se en els límits estrictes de la raó i defugir tot allò que tingui a veure amb l’amor i els sentiments. És per això que l’ètica cada vegada parla menys de valors i, en canvi, més de principis i drets, perquè considera que en aquests s’hi concreten i objectiven, a través de declaracions, codis i lleis, allò que en l’àmbit dels valors és una borrosa amalgama de conviccions, preferències, creences, afectes, emocions i fins i tot estètiques