Una Geografía del Poder: La Minería Transnacional en Perú y Argentina

El Perú i l’Argentina són països amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, però tots dos participen de l’auge del neoextractivisme a l’Amèrica Llatina, és a dir, del model basat en la sobreexplotació dels recursos no renovables i altament depenent dels mercats externs. La geografia del neoextractivisme remet a una geografia del poder. A l’empara de les reformes neoliberals del marc regulatori en l’última dècada del segle passat (favorables a l’extracció dels metalls, així com a l’aliança entre organismes multilaterals, Estats i grans corporacions estrangeres), la mineria transnacional imposa la refuncionalització del territori a partir d’un règim d’acumulació per despossessió i de la conformació de franges multinacionals. Així, controla la territorialitat; es constitueix en actor hegemònic, i conté els moviments de resistència que denuncien els danys socioambientals que genera. Davant d’aquest panorama, totes dues nacions experimenten una reprimarització de les seves economies en què es reprodueixen les pautes del passat.Peru and Argentina have distinctive geographic and socio-economic characteristics but both contribute to the expansion of neoextractivism in Latin America (that term refers to a business model based on the overexploitation of non-renewable natural resources and heavily dependent on export markets). This geography of neoextractivism, however, needs to be considered in relation to the geography of power. Presently, a number of neoliberal changes made in the legislation in the 1990s in order to facilitate the extraction of metals, and the alliance of multilateral organizations with governments and giant foreign corporations, have empowered the transnational mining industry. These changes have allowed it to impose territory re-functionalization through a system of accumulation by dispossession and to create multinational trade corridors. The industry also controls territoriality and assumes the role of a hegemonic actor able to keep protest against social and environmental degradation in check. Confronted with such a situation, both South American nations are currently witnessing a reprimarization of their economies and thus reproducing past models.Perú y Argentina son países con características geográficas y socioeconómicas distintas, pero ambos participan del auge del neoextractivismo en América Latina, esto es, del modelo asentado en la sobreexplotación de los recursos no renovables y altamente dependiente de los mercados externos. La geografía del neoextractivismo remite a una geografía del poder. Al amparo de las reformas neoliberales del marco regulatorio en la última década del siglo pasado (favorables a la extracción de los metales, así como de la alianza entre organismos multilaterales, Estados y grandes corporaciones extranjeras), la minería transnacional impone la refuncionalización del territorio en base a un régimen de acumulación por desposesión y a la conformación de franjas multinacionales. Asimismo, controla la territorialidad. Se constituye en actor hegemónico y contiene los movimientos de resistencia que denuncian los daños socioambientales que genera. Ante tal panorama, ambas naciones experimentan una reprimarización de sus economías, reproduciendo las pautas del pasado