El Setge de Barcelona de 1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones

La recerca titulada "El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones" analitza el desenvolupament de l'últim període de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Per als catalans la defensa de Barcelona era l'última opció de mantenir viu el projecte iniciat l'any 1640 lluny dels designis de la Monarquia Hispànica. Per als espanyols la recuperació de Catalunya i la seva capital era bàsica per a mantenir el seu prestigi polític i militar a Europa. Durant els quinze mesos de setge la Ciutat Comtal va estar marcada per les aliances de Madrid amb els prínceps francesos revoltats a la Fronda contra Lluís XIV i Mazzarino, els principals aliats de Catalunya en el conflicte. Les dificultats a França van fer que el Principat hagués de fer front pràcticament sol a la guerra i els seus costos. Aquest aïllament va provocar que les elits catalanes comencessin una lluita pel poder i gran part de les principals institucions es dividissin dins i fora de Barcelona. Al llarg del text s'analitza la situació política, diplomàtica, militar i social d'un país en guerra, sense recursos i greus problemes com la pesta, els allotjaments o la manca de socors del principal aliat, França. Per a l'anàlisi s'ha fet especial èmfasi en l'aportació dels diaris institucionals, personals, deliberacions i correspondència dels protagonistes dels fets per donar una visió més propera i real del setge.The research titled "El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones" analyzes the development of the last period of the Guerra dels Segadors (1640-1652). For Catalans defense, was the last option of maintaining the project started in 1640 away from the designs of the Spanish Monarchy. For the Spanish Catalonia and its capital recovery was basic to maintain its political and military prestige in Europe. During the fifteen-month siege, Barcelona was marked by alliances with the french princes and Madrid in the Fronde revolt against Louis XIV and Mazarin, the chief allies of Catalonia in the conflict. Difficulties in France made the Principality had to cope virtually alone in the war and its costs. This isolation led to the Catalan elites began a struggle for power and most of the major institutions are divided within and outside the city. Throughout the text analyzes the political, diplomatic, military and social war in a country without resources and serious problems like the plague, accommodation or lack of relief main ally, France. For the analysis emphasis is placed on providing institutional newspapers, personal discussions and correspondence of the protagonists of the events to a closer and real siege