La gran destrucció. Els danys de guerra i la reconstrucció de Catalunya després de la Guerra Civil (1937-1957)

[spa] Tot i que en els darrers anys s'ha avançat en l'estudi de la Guerra Civil i de la posterior dictadura franquista, encara a dia d'avui hi ha diferents aspectes d'aquest període tan dramàtic de la nostra història més recent que no han rebut un tractament adequat. Una d'aquestes temàtiques relacionades amb la guerra i posterior postguerra que la nostra historiografia ha deixat de banda ha estat l'estudi dels danys materials que va patir el territori durant la guerra i la seva posterior reconstrucció un cop van finalitzar les hostilitats. Aquests dos aspectes que fins ara han estat molt poc estudiats són la base fonamental d'aquesta tesi. L'estudi de com es van produir els danys en les comunicacions i infraestructures catalanes i la seva posterior reparació han estat el nucli principal d'aquest treball. Tot seguint la cronologia de la recerca i amb les tesis plantejades, aquest treball s'ha estructurat en dues parts clarament diferenciades. En una primera part, centrada en els danys, s'ha explicat com es van produir durant els anys de guerra les destruccions sobre les infraestructures catalanes. Per a això s'han plantejat i respost les següents preguntes: Què es va destruir? Quines van ser les infraestructures més danyades? Qui o quins van ser els responsables d'aquestes destruccions? Com, quan i on es van produir? i finalment què es buscava amb la seva aniquilació? En aquest sentit, en aquesta primera part, s'ha explicat com els bombardejos aeris van ser els màxims responsables de les destruccions d'infraestructures dels ports catalans, de les centrals elèctriques, d’una part del sistema ferroviari i, en menor mesura, dels ponts i carreteres. D'altra banda, també dins d'aquesta primera part, s'ha explicat com les tropes republicanes, sobretot a partir de l'inici de l'ocupació militar de Catalunya, van ser les autores de les destruccions de la major part de ponts del territori. Aquestes accions van estar lligades a un concepte tàctic militar defensiu que buscava impedir l'avanç rebel, i protegir, alhora, la retirada republicana. A la segona part del treball, s'ha explicat com es va dur a terme la reconstrucció de totes aquestes infraestructures un cop va finalitzar la guerra. Com en la primera part, a part de les explicacions pertinents, s'han plantejat una sèrie de preguntes per poder entendre les actuacions reconstructives que va executar la dictadura franquista: Què es va reconstruir? Qui o quins van ser els responsables de la reconstrucció? Quines dificultats va haver? Quant temps i on es va dur a terme aquesta reconstrucció i si la mateixa va ser o no important. Tot això ens ha servit per mostrar que Catalunya va ser una de les zones de l'Estat que va patir més danys. L'actuació de l'aviació rebel sobre les infraestructures catalanes, la posterior destrucció de centenars de ponts durant la retirada republicana va deixar al territori pràcticament devastat pel que fa a les comunicacions. La posterior dictadura franquista, a través de l'Exèrcit, els presoners de guerra, les Obres Públiques i Regions Devastades va iniciar una reconstrucció, la qual a causa de la manca de personal especialitzat, de recursos econòmics, i de la política econòmica autàrquica, que va privar al país de molts materials, es va allargar fins pràcticament vint anys des del final de la guerra.[eng] GREAT DESTRUCTION. DAMAGE OF WAR AND RECONSTRUCTION CATALONIA AFTER THE CIVIL WAR (1937-1957) This paper is structured into two distinct parts. In the first part, focusing on the damage, explained as occurred during the war years the destruction of infrastructures in Catalonia. To have been brought up and answered the following questions: What was destroyed? What was the most damaged infrastructure? Who or what was responsible for this destruction? How, when and where they occur? And finally what looked to their annihilation? In this sense, in this first part, explained how the raids were the most responsible for the destruction of infrastructure Catalan ports, power stations, part of the rail system and to a lesser extent, bridges and roads. On the other hand, in this first part, explained how the Republican troops, especially from the beginning of the military occupation of Catalonia, were the authors of the destruction of most bridges the territory. These actions were tied to a defensive military tactical concept that sought to prevent the rebel advance and protect, while the Republican retreat. In the second part, explained how he carried out the reconstruction of these facilities once the war ended. As in the first part, other than explanations, have raised a series of questions to understand the actions reconstructive ran the dictatorship: What was rebuilt? Who or what was responsible for rebuilding? What difficulties were? How long and where to perform this reconstruction and whether it was important or not. All this has served to show that Catalonia was one of the areas of the state that suffered the most damage. The performance of the aviation infrastructure rebel Catalan subsequent destruction of hundreds of bridges during the Republican retreat left the country virtually devastated regarding communications. The subsequent dictatorship, through the Army, prisoners of war, the Devastated Regions and Public Works began a reconstruction, which due to the lack of specialized personnel, financial resources and autarkic economic policy, that deprived the country of many materials, lasted until almost twenty years since the end of the war