Explaining vineyard specialization in the province of Barcelona (Spain) in the mid-19th century

[cat] Presentem un model estadístic de l’especialització vitícola a la província de Barcelona cap el 1860 que combina la pressió boserupiana de l’augment de població, l’atracció de la demanda induïda per un creixement de tipus smithià (mesurada per les distancies horàries al port més proper), i l’adequació dels sòls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per l’estès hídric, el pendent i el risc de glaçades). L’assoliment global d’uns nivells de R2 ajustats que oscil·len entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se força bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra també va jugar un paper molt important, però l’hem hagut d’ometre de moment per manca de dades estadístiques. També cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogeneïtat derivat de l’ús de variables socio-demogràfiques.[eng] We present a statistical model of agrarian vineyard specialization in the province of Barcelona towards 1860, that combines the Boserupian push of population increase, the demand pull of a Smithian-type of growth (measured by the time-distances to the nearest seaport), and the agrological land’s suitability for sowing grain or growing vines (as measured by water stress, slopes and frost risk). The overall outcome of the adjusted R2 levels, which range from 0.608 to 0.826, can be considered very successful. The inequality in land ownership is another factor that we believe to have played an important role, but has had to be omitted for the moment due to the lack of statistical data. Further research is also needed to deal with a possible endogeneity problem that working with socio-demographic variables entails