Disseny, síntesi i estudi de lligands peptídics capaços de reconèixer la superfície de la P53

[cat] En la majoria de processos cel·lulars, hi ha multitud de proteïnes que interaccionen entre sí, essent aquests contactes proteïna-proteïna, fonamentals per al correcte funcionament de cadascun d'aquests processos. Aquests contactes, es donen a través de les superfícies de les diferents proteïnes, de manera que aquestes superfícies són unes dianes terapèutiques potencialment molt interessants. Donada la importància del reconeixement de superfícies proteiques, aquest treball de tesis doctoral s'ha dirigit a l'estudi de la utilització de lligands peptídics per al reconeixement de superfícies proteiques riques en carboxilats. En concret, com a diana, s'ha escollit el domini de tetramerització de la proteïna supressora de tumors p53. Així, partint dels estudis previs realitzats en el grup de recerca basats en la interacció de molècules tetraguanidíniques no peptídiques amb petits pèptids model amb quatre residus àcids distribuïts en i / i+3 / i+6 / i+9, s'ha pogut dissenyar i sintetitzar un pèptid (Ac-AGAAGWARGRARSR-NH2), el qual és capaç de reconèixer la superfície rica en carboxilats de la p53. Per poder dur a terme aquests estudis, ha estat necessari establir la metodologia per obtenir mitjançant expressió en cultius bacterians, el domini de tetramerització de la p53 (amb i sense marca isotòpica). El pèptid s'ha dissenyat mitjançant eines de modelat molecular, i la interacció s'ha estudiat mitjançant la combinació de diferents tècniques com són l'espectroscòpia de fluorescència, la ressonància magnètica nuclear, la ressonància de plasmó superficial i la microcalorimetria. A partir d'aquest estudis s'ha pogut concloure que la constant d'afinitat és de l'ordre de 10 milimicres. A més a més, s'ha pogut comprovar que el pèptid Candidat 4, és capaç de creuar la membrana cel·lular, fet que obre les portes a poder avaluar aquesta interacció in vivo. A partir del pèptid Candidat 4, s'ha dissenyat una quimioteca de 40 pèptids amb l'objectiu d'optimitzar l'afinitat i entendre quins són els factors que controlen aquest procés de reconeixement. La quimioteca corresponent s'ha sintetizat, purificat i avaluat la seva interacció amb el domini de tetramerització de la p53 mitjançant espectroscòpia de fluorescència. A partir d'aquests estudis, s'ha comprovat que s'han pogut preparar quatre pèptids amb una afinitat fins a un ordre de magnitud superior i s'han pogut extreure idees de caràcter més general que poden ser útils per al disseny de lligands per a altres superfícies proteiques. Finalment, també s'han obtingut anticossos dirigits a dues regions diferents del domini de tetramerització de la p53