Variants del gen APC i càncer colorectal

[cat] Les mutacions germinals d'elevada penetrància del gen APC que originen una proteïna truncada són les responsables de la majoria de casos de poliposi, mentre que les variants missense, que canvien un aminoàcid de la proteïna, es detecten en una minoria dels casos. S'han identificat diverses variants missense en el gen APC, però el seu potencial patogènic és encara motiu de controvèrsia, el què limita la utilitat de la seva detecció en el consell genètic. L'estudi de la presència de les variants en la població control i en les diferents poblacions de càncer colorectal (CCR) esporàdic i hereditari, juntament amb la realització d'anàlisis funcionals, podrien ajudar a conèixer l'impacte de les variants del gen APC en el desenvolupament del CCR. El nostre objectiu és determinar el significat funcional de les variants identificades en el gen APC en pacients afectes de poliposi adenomatosa familiar en relació al risc de desenvolupar CCR tant esporàdic com hereditari. L'anàlisi molecular de la regió codificant del gen APC realitzat en 138 famílies amb poliposi adenomatosa familiar clàssica (n= 98) i poliposi adenomatosa familiar atenuada (n= 40) ha permès la identificació de deu variants missense del gen APC: G101E, K957N, N1026S, L1129S, I1307K, E1317Q, D1822V, A2274V, G2502S i P2681L. En el nostre estudi s'han caracteritzat amb diferent profunditat set d'aquestes deu variants: G101E, N1026S, L1129S, D1822V, A2274V, G2502S i P2681L. La variant APC G101E, identificada en una família de poliposi clàssica, no s'associa a la malaltia ni sembla tenir cap funció modificadora del fenotip de poliposi. L'efecte biològic de les variants APC A2274V i APC P2681L, identificades en dues famílies de poliposi, és encara desconegut. La variant APC G2502S és un polimorfisme que no sembla tenir rellevància clínica. La variant APC L1129S, identificada en dues famílies de poliposi, no altera la interacció de la proteïna APC 4x15 amb la beta-catenina. La variant APC D1822V és un polimorfisme que incrementa el risc de desenvolupar CCR en pacients amb història prèvia d'adenomes i no s'associa amb la història familiar de CCR. La variant APC N1026S, que està present de forma exclusiva en una família de poliposi adenomatosa familiar atenuada, disminueix la unió d'APC amb beta-catenina i activa moderadament la transcripció mitjançada pel complex beta-catenina/Tcf-4. Aquests resultats indiquen que la variant APC N1026S és patogènica i és la mutació responsable del desenvolupament de la poliposi atenuada a la família on es va identificar. La caracterització funcional de les variants del gen APC és de gran importància per conèixer la seva contribució en el desenvolupament de la poliposi i facilitar l'assessorament genètic.[eng] Truncating germline mutations in the APC gene are responsible for the majority of Familial Adenomatous Polyposis (FAP) cases, while in a minority of cases missense mutations, leading to single amino acid changes, are detected. Germline missense variants in the APC gene have been reported although their contribution to FAP is controversial, limiting their use in genetic counseling. The aim of this thesis is to determine the functional relevance of the variants identified in the APC gene in FAP patients in order to establish its pathogenicity. The molecular analysis of the APC gene was performed in 138 classical (n= 98) and attenuated (n= 40) FAP families and allowed the identification of ten missense variants. In this thesis, seven out of these ten APC variants have been characterised: G101E, N1026S, L1129S, D1822V, A2274V, G2502S and P2681L. The APC G101E variant, identified in a classical FAP family, is not associated with the disease. The biological effect of APC A2274V and APC P2681L variants, identified in two FAP families, remains unknown. The APC G2502S variant is a polymorphism without clinical relevance. The APC L1129S variant, identified in two FAP families, does not modify the interaction of the APC 4x15 protein with beta-catenin. The APC D1822V variant is a polymorphism associated with an increased risk of adenoma transformation and does not associate with family history of colorectal cancer. The APC N1026S variant, identified for the first time in an attenuated FAP family, diminishes beta-catenin binding to APC and moderately activates beta-catenin/Tcf-4-mediated transcription. These findings strongly support a pathogenic role of the APC N1026S variant in the AFAP phenotype. In summary, functional characterization of APC variants is crucial to elucidate their contribution to FAP and improve genetic counselin