Influència del coneixement del tractament farmacològic en el grau d'adherència i la utilització de recursos sanitaris en pacients amb patologia cardiovascular crónica pertanyents a dues àrees bàsiques

[cat] OBJECTIU: Realitzar una intervenció educativa dirigida pel farmacèutic que incorpori l'aspecte de formació més l'accessibilitat a consultes, dins un model integrat de gestió de malalts crònics amb patologia cardiovascular, i demostrar que la mateixa pot millorar significativament els resultats en termes de salut i utilització de recursos sanitaris. MATERIAL I MÈTODE: L'estudi es va dissenyar com un seguiment de dos grups de pacients (intervenció i control) entre 65 i 85 anys, que estan sent controlats pel seu metge de família en dues Àrees Bàsiques de Salut de Barcelona. L'avaluació del grau de coneixement i l'adherència al tractament, s'ha fet mitjançant un qüestionari que s'ha passat a la població estudiada a l'inici, meitat i final de l'estudi. Això ha permès avaluar el canvi d'actitud, la utilització de recursos i el control de la malaltia després de les intervencions fetes. Inicialment es van identificar 730 pacients amb els criteris d'inclusió establerts, que es reduïren a 387 en aplicar els criteris d'exclusió. RESULTATS I CONCLUSIONS: En el grup inicial de pacients candidats es varen detectar 236 problemes relacionats amb els medicaments PRM (32%): 14 Duplicitats terapèutiques (2.3%); 84 Interaccions de rellevància clínica (14%), i 138 Fàrmacs no recomanats per a la gent gran. Això va motivar canvis en el tractament d'acord amb el seu metge, la qual cosa va reduir en un 85% aquesta xifra. La intervenció educativa va ser dirigida pel farmacèutic i realitzada per l'equip d'infermeria. La mateixa contemplava la correcta administració del medicament però també el perquè de la seva indicació. Es va demostrar que la mateixa va augmentar el coneixement en el grup intervenció en 10 punts percentuals, fet que es traduí en un canvi en l'actitud del pacient vers el seu tractament, millorant l'adherència en 34 punts %. La utilització de recursos sanitaris va disminuir de forma significativa. Així, després de la primera intervenció educativa la diferència en la utilització de recursos entre el grup control i el grup intervenció era de 42 punts percentuals (66% el grup control i 24% el grup intervenció). Aquesta disminució, per al grup intervenció, és especialment notable en el cas de les visites al metge de capçalera (disminució del 50% en les visites a partir de la segona intervenció realitzada). Els resultats de l'estudi permeten concloure que la intervenció educativa, beneficia als pacients en millorar el coneixement, l'adherència i reduir el nombre d'aguditzacions del seu procés clínic; però també és positiva per al conjunt del sistema sanitari, en reduir la utilització de recursos emprats per aquests pacients. El farmacèutic té un paper important com a professional sanitari integrat en els nous models de gestió de pacients amb malalties cròniques.[eng] OBJECTIVES: To carry out an educational intervention coordinated by a pharmacist that integrates instruction and facilitated consultation in the context of an integrated care model for chronic patients suffering from cardiovascular conditions. To demonstrate that such intervention can significantly improve the outcomes related to health status and use of health resources. METHODS: This follow-up study involved two groups (intervention and control) of patients aged 65-85 regularly monitored by the general practitioner and belonging to two Basic Health Units of Barcelona. Level of knowledge and adherence to treatment was assessed through questionnaires administered at the start, middle and end of the study. This provided information on changes in attitude, use of resources and management of the condition after the intervention. From the original 730 candidates identified according to the inclusion criteria, 387 patients were finally enrolled in the study after considering the reasons for exclusion. RESULTS AND CONCLUSIONS: In the initial group of candidates, 236 drug-related problems (DRP) (32%) were found corresponding to 14 treatment duplicities (2.3%), 84 clinically significant interactions (14%) and 138 cases of medicines not indicated in elders. This prompted changes in the indicated treatment that were agreed with each patient's general practitioner, thus reducing the initial number of PRM cases by 85%. The educational intervention was directed by the pharmacist and executed by the team of nurses. It included the appropriateness of the indication of the medicine but also the reason for the indication. Results showed that the intervention group increased the knowledge by 10 percentage points, a fact that was linked to a change in patient's attitude towards the treatment, increasing adherence by 34 percentage points. The use of health resources significantly decreased. Thus, after the first educational intervention, a difference of 42 percentage points was observed between the two groups (66% control group, 24% intervention group). In the case of the intervention group, this reduction is especially notable in the case of the number of appointments with the general practitioner (50% reduction after the 2nd intervention). The results of the study allow concluding that the educational intervention benefits patients since improves knowledge, adherence and diminishes the number of exacerbation of their condition. But it has also a positive effect for the health system as a whole due to the reduction in the use of services demanded by these patients. The pharmacist plays an important role as a health professional integrated into the new models of chronic patients' management