Aproximació a l'estructura agraria de la comarca de Bages en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX

[cat] L'autor d'aquest treball és bagenc i aquesta és una de les raons que explica el perqué s'escull l'estudi de la societat bagenca. Pero no és l'única. La realitat socio-econòmica i política emmarcada en la transició del franquisme a la democràcia han condicionat el tema i la forma de plantejar-lo (qui sap si avui abordaríem les mentalitats i no les estructures socials). Probablement l'autor forma part d'aquells historiadors joves que no s'han quedat a Barcelona i han començat des dels seus pobles i des de les institucions comarcals més diverses, una producció historioqràfica que renova -precisament peí seu contacte amb el món universitari- la història local. Finalment, hom connecta amb una renovació dels estudis d'història agrària a Catalunya que diversos historiadors estan portant a terme en els darrers anys, encapcalats pel Dr. Emili Giralt, que s'han acostat als diversos corrents historiogràfics europeus i americans els quals estan interessats per la pagesia. En la confluència d'aquests condicionants es pot entendre aquest estudi. A banda d’escollir una área geográfica determinada, el nostre estudi abarca un període cronològic que comença a principis del s. XVIII i s'acaba a mitjan del s. XIX. L'elecció ha vinqut condicionada per la temàtica estudiada i per les fonts. D'una banda, a començaments del s. XVIII es detecten ja canvis en l'estructura de la propietat i de l'explotació iniciats probablement a finals del s. XVII, i que es concreten amb l'aparició dels rabassaires en els pobles concentrats bagencs. El s. XVIII veura créixer aquest grup social, igual que la població, la prodúcelo vitícola, la industria de la seda i la de la llana. D'altra banda, el punt d'arríbada ha estat escollit perqué és la data que es realitzen els amillaraments –documents claus per a l'estudi de l'estructura de la propietat– i perqué és el moment que la indústria cotonera introdueix el vapor, mecanitza els telers i es modernitza. Fins el 1860 l'estructura agrària bagenca consolida els seus trets que s'havien anat destacant en el s. XVIII i la mateixa estructura de la propietat ho demostra. Pero som conscients que a la primera meitat del s. XIX no hem treballat aspectes tan importants com els efectes desamortitzadors i desvinculadors, si bé no creiem que modifiquessin les tesis defensades aquí. Hem dividit el present treball en set capítols que presenten cadascun d'ells una unitat. El primer fa una breu incursió en la població sense cap altra pretensió que ressequir el creixement al llarq dels segles XVIII i XIX i replantejar alquns problemes a l'entorn deis censos de 1718 i 1787. En el segon hem estudiat el sistema de conreus i la técnica agrícola, fonamentalment la vitícola. L'especialitzacíó vitícola provoca un reajustament en l'equilibri ecolbgic comarcal. El bestiar disminuí, s'adoptaren adobs vegetals i la inversió de ma d'obra fou l'element clau de la productivitat. Hem estudiat també el procés de fabricació del vi i la diferenciació social al seu entorn. En el tercer capítol hem estudiat l'estructura de la propietat de la terra, la qual (atesa la importància de la rabassa morta i les possibilitats de la font consultada), hem complementat amb l'estudi de l'estructura de l'explotació. Finalment hem intentat reconstruir la formació d'una determinada estructura de la propietat. En el quart, sense una excessiva profundítat, s'aborda la importància de les activitats no aqràries a l'area qeogràfica estudiada: la seda, com a activitat fonamental de Manresa, i la llana als pobles de l'est bagenc En el cinquè capítol estudiem les formes d'extracció d'excedent que recauen damunt la pagesia. Fonamentalment se n'estudien dues: la contractació agrària -emfiteusi, rabassa i masovería- i les diverses formes d'endeutament pagès -censals, vendes a carta de gràcia, compra-vendes, debitoris, etc. Es deixen de banda o s'analitzen molt breument temes com la comerciálització dels productes i la pressió fiscal tant municipal com estatal. En el sisè hem realítzat una aproximació a la familia bagenca per acabar aprofundint amb el sistema de transmissió de béns com a diferenciación social mitjançant diversos mecanismes (estrateqies matrimonials, “Causes Pies per donzelles maridar”, beneficis eclesiàstics...) En el setè hem procurat definir els diversos qrups socials: la pagesia de mas i els seus processos de diferenciació interna, la pagesía mitjana (la qual, encara que feble, va sorgír en els municípis de poblament concentrat), els rabassaires, la petita noblesa (i el seu enriquiment en el s. XVII) i la burgesia urbana de Manresa que es consolida al llarq del s. XVIII. No hem estudiat l'artesanat urba de Manresa en profunditat. Finalment, a les conclusions hem intentat definir els trets principáis de l'estructura agrària baqenca a partir dels diversos elements aportats al llarq del treball