La dignidad del hombre a la luz de la misericordia de Dios: algunas notas sobre la penitencia en Lutero

Las 95 tesis de Lutero irrumpieron en la sociedad e uropea para poner en cuestión las estructuras de la Iglesia medieval. La crítica de las indulgencias acabará socavando el poder temporal y espiritual de la institución eclesiástica. Entonces, diversos conceptos esenciales de la teología emergerán con significados nuevos, renovados, repristinados o mat izados. Uno de esos términos es el de misericor- dia , que, desde ahora, define la relación directa, biu nívoca y sencilla entre Dios y cada uno de los creyentes. Esta nueva correlación entre ambos soste ndrá desde ese punto toda reivindicación de la dignidad del hombre. Estos pensamientos son analiza dos en el presente artículo siguiendo la argu- mentación de Lutero sobre el sacramento de la penit encia hasta aproximadamente los años treinta del siglo XVI . Este argumentario resultará también visible en hu manistas que permanecieron fieles a Roma, constituyendo una de las isoglosas más eviden tes entre todos los reformadores del primer tercio del siglo. Les 95 tesis de Luter van irrompre a la societat europea per posar en qüestió les estructures de l'Església medieval. La crítica de les indulgències acabarà soscavant el poder temporal i espiritual de la institució eclesiàstica. Aleshores, diversos conceptes essencials de la teologia emergiran amb significats nous, renovats, repristinats o matisats. Un d'aquests termes és el de misericòrdia, que, des d'ara, defineix la relació directa, biunívoca i senzilla entre Déu i cadascun dels creients. Aquesta nova correlació entre ambdós sostindrà des d'aquell punt tota reivindicació de la dignitat de l'home. Aquests pensaments són analitzats en el present article seguint l'argumentació de Luter sobre el sagrament de la penitència fins aproximadament els anys trenta del segle XVI. Aquest argumentari resultarà també visible en humanistes que van romandre fidels a Roma, constituint una de les isoglosses més evidents entre tots els reformadors del primer terç del segle