ReCoHab

Cohabitatge és el nom d'un tipus d'habitatge col·laboratiu que intenta superar l'alienació produïda per la compartimentació de l'habitatge actual, en la que generalment no hi ha relació amb els veïns i en la qual no existeix sentit de comunitat. Es caracteritza per l'existència d'espais privats reduïts, juntament amb amplis espais i facilitats comunes. Els espais i facilitats comunes estan pensades per a l'ús diari, arribant a ser la part més important de l'habitatge. Inclouen normalment una cuina i un menjador comuns, una àrea d'esbarjo, un espai per a nens, sales d'estar, etc. Pel que fa a l'espai individual, el mínim seria un dormitori però en la majoria dels Cohabitatge compten també amb cuina, sala i bany, ja que de la mateixa manera que els Cohabitatge ofereixen moltes oportunitats als residents per interactuar amb els altres, es valora i respecta també el dret individual a la intimitat. Normalment, les comunitats Cohabitatge estan governades pels mateixos residents i funcionen com un "veïnat intencional", és a dir, les persones són conscients i es comprometen a viure en una comunitat. Existeixen tasques directives, però no existeixen directors ni capdavanters. Es tria assembleàriament una junta directiva formada per càrrecs rotatoris per evitar personalismes. La comunitat no depèn d'una persona, si en una comunitat hi ha un líder que determina la política a seguir unilateralment, sens dubte no és un Cohabitatge. Totes les persones que formen part d'un Cohabitatge han participat en la planificació i disseny del desenvolupament de la comunitat, de manera que aquesta respon directament a les seves necessitats. Tant les tasques de manteniment, com les tasques administratives i de presa de decisions, són assumides pels mateixos residents, que solen organitzar-se en grups de treball autònoms amb posades en comú assembleàries. Es crea una associació de propietaris, formada per tots els residents, que assumeix la responsabilitat d'organització i manteniment de l'edifici i espais comuns. Els residents participen activament en diversos grups de treball. Es paga una taxa mensual que permet a la comunitat pagar els subministraments necessaris o els treballs que es requereixin contractar a tècnics. Podem afirmar que és un tipus d'habitatge en què es promou un disseny energèticament eficient, l'ús de materials de construcció sostenibles i fonts renovables d'energia. El reciclatge està també integrat en aquestes comunitats. La gent que viu en un Cohabitatge té més fàcil evitar el sentiment de solitud que s'apodera de moltes persones a les modernes ciutats. La possibilitat de participar en la comunitat i compartir coneixements i experiències vitals contribueix a augmentar l'autoestima i el benestar emocional. El projecte tracta la rehabilitació d'un pàrquing en altura, situat al centre de Barcelona, per situar-hi un Cohabitatge. El pàrquing és bàsicament una estructura de formigó vist, té set plantes d'altura i el seu alçat es ben característic. En l'alçat frontal no té tancament, queda obert a l'exterior. Les baranes, en forma de muret de formigó, li donen singularitat i marquen una forta horitzontalitat. El projecte planteja la demolició d'un terç de l'edifici, on actualment hi ha la rampa d'aquest pàrquing. Tota l'estructura i tancaments de nova construcció que es plantegen es construiran a base de fusta contralaminada de la casa KLH. S'han projectat uns mòduls habitacionals prefabricats que, o bé formen part de la nova estructura, o bé s'encaixen dins de l'antiga. Tots els mòduls seran d'una habitació, ja que a nivell de projecte encaixa, i després d'un estudi s'ha observat que hi ha poques vivendes per a una o dues persones a la ciutat. Els espais comunitaris es situen a l'ala sud de l'edifici, lleugerament rehabilitada. S'hi ha situat un seguit d'espais d'ús comú on els habitants poden relacionar-se i realitzar intercanvis, com ara classes particulars, tallers de música, classes de ioga, o activitats per a nens. L'edifici és prou permeable per allotjar tota mena d'activitats. En planta baixa es proposa un pas que permeti l'accés a un parc interior que es crearà a l'interior de l'illa. Aquest pas quedarà obert durant el dia, creant un lliure accés a la nova zona verda. De nit una porta tancarà l'accés. Aquesta obertura divideix la planta baixa en dos blocs, un coworking i un restaurant. Seran espais oberts a d'altres ciutadans, d'aquesta manera tindran l'oportunitat de conèixer el projecte i formar-ne part. A la planta soterrani hi haurà espai d'emmagatzematge, necessari degut al petit mòdul habitacional, un gimnàs i una sala polivalent. La coberta de l'habitatge està dividida en dos nivells, la més gran serà enjardinada i transitable, i pretén ser un espai d'oci i relació, mentre que la més xica i elevada és tècnica i de captació solar. L'emplaçament del projecte és al centre de Barcelona, en el Casc Antic de la ciutat. El pàrquing es troba a la vora de la plaça de la Catedral, del COAC, i de la Via Laietana. Val a dir que és la zona més ben comunicada de la ciutat a nivell de transport públic. Desplaçar-se en automòbil al centre de Barcelona és totalment desaconsellable. L'ajuntament desde fa anys que actua ubanísticament per evitar el trànsit de cotxes en aquesta zona. Per accedir-hi cal passar amb el cotxe pel carrer de Ripoll, de tan sols 6 metres d'amplada. A més a més, cal destacar que, posteriorment a la construcció del Párquing Monleón (edifici en qüestió), es va crear un aparcament subterrani a sota la Plaça de la Catedral, al qual s'hi pot accedir des de la Via Laietana, sense necessitat de circular pels carrers estrets del barri Gòtic. Per tant, tenint en compte que pels ciutadants de Barcelona és un lloc totalment accessible amb transport públic, i pels que vénen de fora és millor que deixin l'autòmobil i facin un canvi de transport, podem afirmar que aquest pàrquing en aquest emplaçament no té sentit. D'altra banda, el preu de l'immoble ha pujat tant en aquesta zona que actualment gairebé no s'hi construeixen habitatges assequibles per als barcelonins. Les noves obres són, en general, destinades a pisos de luxe, turístics, o al mercat hoteler. Un projecte com el que es planteja podria ser una oportunitat perquè 80 persones poguessin viure al centre de Barcelona per un cost assequible, i així combatre el procés de gentrificació