Artes electrónicas argentinas en el zaguán de la escena internacional: idearios de modernización y devenires institucionales oscilantes

Els encreuaments entre l’art, la ciència i la tecnologia s’estenen en una escena vasta i relativament indefinida, modulada per una sèrie de qualitats inherents a les seves pràctiques, en tensió permanent: a les friccions revisitades entre disciplines, mitjans i metodologies dissímils que les seves obres contenen i inevitablement dificulten la seva classificació, s’afegeix la tasca freqüent d’artistes tendents a incorporar sabers científics i tècnics o bé a treballar juntament amb especialistes en altres camps disciplinaris, i dissolen així les fronteres entre la noció d’obra d’art tradicional i els conceptes de màquina, dispositiu, aparell, artefacte i experiment. Aquests atributs no només obstaculitzen l’encasellament d’aquelles produccions artístiques, sinó que, a més, desafien la concepció d’obra física i objectual, estrictament individual o col·lectiva; dues categoritzacions que encara dominen la història, la teoria i l’estètica de l’art contemporani. L’article present sosté que a l’Argentina aquesta complexitat es radicalitza per efecte de dos eixos d’anàlisi designats com “identitari” i “institucional”. El primer està associat als idearis de modernització que van travessar la història de l’art, la ciència i la tecnologia argentines, mentre que el segon refereix a les lògiques particulars de creixement i expansió de les institucions dedicades a promoure la confluència de l’art i la tecnologia des dels anys seixanta fins al present. Amb l’objectiu d’assenyalar la manera com ambdós aspectes van convergir en determinades iniciatives, s’analitza una exhibició organitzada el 2014 al Centre Cultural General San Martín, espai de gran visibilitat administrat pel govern de la ciutat de Buenos Aires. Un cop revisats els imaginaris de futur i innovació que han marcat el circuit local i les realitats institucionals oscil·lants, l’article descriu estratègies possibles destinades a explorar idearis amb certa autonomia respecte a l’escena internacional, afins als propis contextos d’investigació i creació. The crossroads between art, science and technology are extended extend into a vast and relatively undefined world, modulated by a series of qualities inherent to their practices in permanent tension: to the revisited frictions between dissimilar disciplines, media andmethodologies entailed by these kinds of works, which inevitably make their classification difficult, one adds the frequent labour of artists who tend to incorporate scientific and technical knowhow, or even to work in conjunction with specialists from other fields of discipline, thereby dissolving the dividing lines between the notion of the traditional artwork and the concepts of machine, device, apparatus, artefact and experiment. These attributes not only hinderthe categorization of artistic productions, but also challenge the conception of physical and conceptual works, strictly individual or collective, two categories that still dominate the history,theory and aesthetics of contemporary art.This article argues that, in Argentina, this complexity is radicalised by two strands of analysis designated as “identity” and “institutional”. The former is associated with the imaginaries of modernisation that run through the history of Argentinean art, science and technology; the latter refers to the particular logics of growth and expansion of the institutions that have been promoting the confluence of art and technology from the seventies to the present day. In order to show the ways in which both aspects converged in certain initiatives,a 2014 exhibition at the San Martín Cultural Centre, a well-known institution managed by the Government of the City of Buenos Aires, is analysed. After reviewing the imaginings of the future and of innovation that have marked the local circuit, as well as the oscillating institutional developments, the article puts forward possible strategies for exploring imaginaries with a degree of autonomy with respect to the international scene, related to their own research and creation contexts.Los cruces entre el arte, la ciencia y la tecnología se extienden en una escena vasta y relativamente indefinida, modulada por una serie de cualidades inherentes a sus prácticas en permanente tensión: a las revisitadas fricciones entre disciplinas, medios y metodologías disímiles que sus obras entrañan, e inevitablemente dificultan su clasificación, se añade la frecuente labor de artistas tendientes a incorporar saberes científicos y técnicos o bien a trabajar en conjunto con especialistas en otros campos disciplinares, con lo que se disuelven las fronteras entre la noción de obra de arte tradicional y los conceptos de máquina, dispositivo, aparato, artefacto y experimento. Estos atributos no solo obstaculizan el encasillamiento de aquellas producciones artísticas, sino que además desafían la concepción de obra física y objetual, estrictamente individual o colectiva, dos categorizaciones que aún dominan la historia, teoría y estética del arte contemporáneo.El presente artículo sostiene que en Argentina dicha complejidad se ve radicalizada por efecto de dos ejes de análisis designados como «identitario» e «institucional». El primero se encuentra asociado a los idearios de modernización que atravesaron la historia del arte, laciencia y la tecnología argentinas, mientras que el segundo refiere a las lógicas particulares de crecimiento y expansión de las instituciones dedicadas a promover la confluencia del arte y la tecnología desde los años sesenta hasta el presente. Con el objetivo de señalar el modo en que ambos aspectos convergieron en determinadas iniciativas, se analiza una exhibición organizada en 2014 en el Centro Cultural General San Martín, espacio de granvisibilidad administrado por el Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires. Luego de revisar los imaginarios de futuro e innovación que han signado el circuito local, así como los devenires institucionales oscilantes, el artículo delinea posibles estrategias destinadas a explorar idearios con cierta autonomía con respecto a la escena internacional, afines a los propios contextos de investigación y creación