Anàlisi de la petjada de carboni generada per la presència o absència de PAS destinats a voltors a la muntanya d'Alinyà

Aquest treball pretén desenvolupar un model de càlcul de petjada de carboni generada per Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) de fauna, per tal que pugui ser emprat com a guió metodològic i aplicable a qualsevol PAS destinat a qualsevol espècie. L'objectiu és realitzar una anàlisi comparativa de l'impacte ambiental generat per la presència i absència dels PAS destinats a voltors presents a la Muntanya d'Alinyà, per tal de demostrar si hi ha o no un estalvi d'emissions de CO2 gràcies a l'activitat d'aquestes aus. La hipòtesi formulada defensa que si hi ha PAS, hi haurà una reducció de CO2 emès i, per tant, la petjada de carboni serà menor, ja que la carn destinada a les aus no haurà de ser tractada i/o eliminada. Per a la realització d'aquest estudi s'ha analitzat el cicle de vida dels subproductes carnis de Categoria 3, tenint en compte tant els transports com el consum elèctric generat per diversos processos en la cadena de tractament. Els càlculs sorgeixen de la multiplicació del factor d'emissió de CO2 pel consum de cada procés. Els resultats obtinguts s'expressen en termes de petjada de carboni (kg CO2) i en termes d'eficiència (kg CO2/kg carn). L'estudi demostra que sense PAS es generen 31.945,68 kg CO2 anuals i 6,25E-01 kg CO2/kg carn, mentre que amb PAS es generen 34.062,76 kg CO2 anuals i 6,76 kg CO2/kg carn. Anualment, s'emeten 2.117 kg CO2 més amb PAS que sense PAS. Això vol dir que la petjada de carboni és major si hi ha PAS i, per tant, la hipòtesi formulada inicialment no s'ha complert. Tot i la presència de PAS, la cadena de transformació dels subproductes es duu a terme igualment, per la qual cosa el fet de disposar de PAS ha augmentat el nombre de processos dins el cicle de vida dels subproductes carnis. S'ha comprovat que el procés que marca la diferència entre els dos escenaris és el consum de dièsel del vehicle de la Muntanya d'Alinyà. L'eficiència d'aquest cotxe és molt baixa degut a la poca quantitat de carn que transporta en cada trajecte en relació als quilograms de CO2 produïts. Malgrat que la presència dels PAS genera una petjada de carboni més alta que si no hi fossin, no s'ha de deixar d'alimentar aquestes aus a través d'aquest recurs. Cal remarcar que els voltors proporcionen uns serveis ecosistèmics tant a l'ecosistema com a la societat, i per tant és important preservar-los. Es pot concloure que la petjada de carboni generada és el preu ambiental a pagar per tal de mantenir els serveis ecosistèmics proporcionats pels voltors. Així i tot, si s'intenta augmentar al màxim l'eficiència dels processos involucrats, es contribuirà a la reducció de l'impacte ambiental produït per la presència de PAS.Este trabajo pretende desarrollar un modelo de cálculo de la huella de carbono generada por Puntos de Alimentación Suplementaria (PAS) de fauna, para que pueda ser utilizado como guion metodológico i aplicable a cualquier PAS destinado a cualquier especie. El objetivo es realizar un análisis comparativo del impacto ambiental generado por la presencia y ausencia de los PAS destinados a buitres en la Montaña de Alinyà, Cataluña. De esa forma, se podrá demostrar si existe o no un ahorro de emisiones de CO2 gracias a la actividad de estas aves. La hipótesis formulada defiende que, si hay PAS, habrá una reducción de CO2 emitido y, por lo tanto, la huella de carbono será menor debido a que la carne destinada a las aves no tendrá que ser tratada y/o eliminada. Para la realización de este estudio se ha analizado el ciclo de vida de los subproductos cárnicos de Categoría 3, considerando tanto los transportes como el consumo eléctrico generado por los distintos procesos de la cadena. Los cálculos surgen de la multiplicación del factor de emisión de CO2 por el consumo de cada proceso. Los resultados se han expresado en términos de huella de carbono (kg CO2) y en términos de eficiencia (kg CO2/kg carne). El estudio demuestra que sin PAS se generan 31.945,68 kg CO2 anuales y 6,25E-01 kg CO2/kg carne, mientras que con PAS se generan 34.062,76 kg CO2 anuales y 6,76 kg CO2/kg carne. Cada año se emiten 2.117 kg CO2 más con PAS que sin PAS. Esto quiere decir que la huella de carbono es mayor si hay PAS, y, por lo tanto, la hipótesis formulada inicialmente no se ha cumplido. Sin embargo, con la presencia de PAS, la cadena de transformación de los subproductos se realiza igualmente, por lo que, el hecho de disponer de PAS ha aumentado el número de procesos dentro del ciclo de vida de los subproductos cárnicos. Se ha comprobado que el proceso que marca la diferencia entre los dos escenarios es el consumo de diésel del vehículo de la Montaña de Alinyà. La eficiencia de este coche es muy baja debido a la poca cantidad de carne que transporta en cada trayecto en relación con los kilogramos de CO2 producidos. Aunque la presencia de PAS genera una huella de carbono más alta que si éstos no estuvieran, no se tiene que dejar de alimentar a estas aves a través de este recurso. Hay que remarcar que los buitres proporcionan unos servicios ecosistémicos tanto en el ecosistema como en la sociedad, y por lo tanto es importante preservarlos. Se puede concluir que la huella de carbono generada es el precio ambiental que hay que pagar para poder mantener los servicios ecosistémicos proporcionados por los buitres. Aun así, si se intenta aumentar al máximo la eficiencia de los procesos involucrados, se contribuirá a la reducción del impacto ambiental producido por la presencia de PAS.This project is aimed to develop a model to calculate the carbon footprint generated by the Supplementary Feeding Points (SFP) for fauna, so it can be used as a methodological script and to be followed and applied to any SFP assigned to any specie. The objective is to execute a comparative analysis of the environmental impact produced by the presence and absence of SFP destined to the vultures located in the Alinyà Mountain, Catalonia, to prove if there is a saving of CO2 thanks to the activity of these birds. The formulated hypothesis defends the fact that if there is SFP, there will be a saving of CO2 emissions and, therefore, the carbon footprint will be lower, since the meat used to feed the birds won't need to be neither treated nor eliminated. To carry out this study, the life's cycle of the derivative meat products from Category 3 has been analyzed while considering both the transport and the electric consumption produced by several processes. The calculations arise from the multiplication of the CO2 emission factor and the consumption of each process. The results are expressed by carbon footprint terms (kg of CO2) and efficiency terms (kg CO2/kg meat). It's seen that without the SFP 31.945,68 kg of CO2 annually and 6,25E-01 kg CO2/kg meat are produced, whereas if there are SFP, it is generated a total amount of 34.062,76 kg of CO2 annually and 6,76 kg of CO2/kg of meat. Every year, 2.117 kg of CO2 more are emitted by the SFP in comparison with the non-SFP scenario. This means that the carbon footprint is higher when there are SFP. So, the hypothesis formulated in the beginning of the study has not been fulfilled. Even with the presence of SPF, the transformation chain of the derivative meat products will also be carried out. Therefore, having SPF has increased the number of processes in the life cycle of the derived meat products. It has been proved that the process that makes the difference between both scenarios is the use of the vehicle from Alinyà Mountain. It has been seen that the efficiency of this car is low due to the small amount of meat transported in every route, in comparison to the kilograms of CO2 that are produced. Despite demonstrating that the presence of SFP generates a higher carbon footprint, it does not mean that the SFP must be eliminated. It is worthy to highlight that the vultures provide several services to the ecosystem and to the society, so it is important to preserve them. To sum up, the carbon footprint produced is the environmental price that has to be paid to maintain the ecosystem services generated by the vultures. Even so, if it is tried to increase the efficiency of the processes involved, there will be a contribution to the reduction of the environmental impact made by the presence of SFP