Art i ciència: convergències en el marc de la teoria de la complexitat

Teniendo en cuenta lo que ha ido aconteciendo en el arte y en la ciencia desde la creación de instituciones como el MIT Media Lab (1985) y las posteriores experiencias de artistas como Eduardo Kac o Stelarc durante la década del noventa, junto con el desarrollo del sci-art, las neurohumanidades y la proliferación de laboratorios de bioarte a comienzos del siglo xxi en todo el mundo, me propongo analizar el reconocimiento de la aleatoriedad del método científico como elemento unificador de dos esferas de conocimiento –el arte y la ciencia– que, a partir de las experiencias mencionadas, conviven en un mismo espacio de producción: el laboratorio.Como afirmaba Edgar Morin, «un paradigma es invisible». Quizás estas modalidades interdisciplinarias están abonando la formación de una tercera cultura y todavía estamos muy ciegos para darnos cuenta.Given events in the arts and sciences since the creation of institutions like the MIT Media Lab in 1985, the experiments of artists like Eduardo Kac and Stelarc in the 1990s, the development of sci-art and neurohumanities and the proliferation of bioart laboratories in the early twenty-first century, I analyse how the randomness of the scientific method has been acknowledged as a unifying element for art and science, as two spheres of knowledge that share the production space of the laboratory. As Edgar Morin has pointed out, “a paradigm is invisible.” Such interdisciplinary modalities are, perhaps, feeding into a third culture that we are still too blind to notice.Tenint en compte el que ha anat passant en l'art i en la ciència des de la creació d'institucions com el MIT Media Lab (1985), i les posteriors experiències d'artistes com Eduardo Kac o Stelarc durant la dècada del noranta, juntament amb el desenvolupament de sci-art, les neurohumanitats i la proliferació de laboratoris de bioart al començament del segle xxi a tot el món, em proposo analitzar el reconeixement de l'aleatorietat del mètode científic com a element unificador de dues esferes de coneixement –l'art i la ciència–, que a partir de les experiències esmentades conviuen en un mateix espai de producció: el laboratori.Com afirmava Edgar Morin, «un paradigma és invisible». Potser aquestes modalitats interdisciplinàries abonen la formació d'una tercera cultura i encara som massa cecs per adonar-nos-en.Fil: Stubrin, Lucia Haydee. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigaciones "Gino Germani"; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentin