El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó

La recerca presentada explora quines dificultats troben les famílies per donar suport i afavorir el procés de reinserció un cop els seus familiars surten de presó. Tot i que molts estudis han comprovat com la família desenvolupa un efecte positiu en la reinserció de les persones empresonades, manca informació sobre les estratègies concretes que utilitzen i les càrregues que comporten. Els objectius són conèixer com són les unitats familiars de les persones que surten de presó i els canvis que s'hi produeixen arran de l'empresonament; explorar quins tipus de suport proporcionen les famílies, les estratègies que utilitzen i les càrregues associades al procés de reinserció; i incidir en el paper del gènere en aquest procés. Metodològicament, s'ha utilitzat un enfocament mixt a partir de dues mostres diferenciades: una mostra àmplia de dades quantitatives per tal de realitzar la contextualització del fenomen, i una submostra de famílies d'interès per tal de dur a terme les entrevistes en profunditat. Els resultats mostren que les persones provenen de contextos amb desavantatge que es poden extrapolar a les seves famílies, que el paper de la família com a proveïdora de suport és central i justificat per la pròpia concepció de família, comportant com a principals càrregues un desgast emocional, problemes econòmics i una manca d'ajuda (informal i institucional) a l'hora de proporcionar aquest suport, i que utilitzen estratègies per promoure activament el procés de reinserció. Alhora, s'ha posat de manifest la genderització de les unitats familiars, implicant que quan parlem de famílies en realitat ens referim a mares, parelles i filles. Les implicacions que s'hi infereixen són que cal visualitzar les famílies com a agents actius de reinserció, dotar-les de recursos adequats per afavorir aquest procés, destacar el paper de la dona dins d'aquesta família i repensar el model de suport basat en les famílies.La investigación presentada explora qué dificultades encuentran las familias para apoyar y favorecer el proceso de reinserción una vez sus familiares salen de prisión. A pesar de que muchos estudios han comprobado como la familia desarrolla un efecto positivo en la reinserción de las personas encarceladas, falta información sobre las estrategias concretas que utilizan y las cargas que conllevan. Los objetivos de la investigación son conocer cómo son las unidades familiares de las personas que salen de prisión y los cambios que se producen, explorar qué tipos de apoyo proporcionan las familias, las estrategias que utilizan y las cargas asociadas al proceso de reinserción, e incidir en el papel del género en este proceso. Metodológicamente, se ha utilizado un enfoque mixto a partir de dos muestras diferenciadas: una muestra amplia de datos cuantitativos para realizar la contextualización del fenómeno, y una submuestra de familias de interés para llevar a cabo las entrevistas en profundidad. Los resultados muestran que las personas provienen de contextos con desventaja que se pueden extrapolar a sus familias, que el papel de la familia como proveedora de apoyo es central y justificado por la propia concepción de familia, comportando como principales cargas un desgaste emocional, problemas económicos y una carencia de ayuda (informal e institucional) al proporcionar este apoyo, y que utilizan estrategias para promover activamente el proceso de reinserción. A la vez, se ha puesto de manifiesto la genderización de las unidades familiares, implicando que cuando hablamos de familias en realidad nos referimos a madres, parejas e hijas. Las implicaciones que se infieren son que hay que visualizar a las familias como agentes activos de reinserción, dotarlas de recursos adecuados para favorecer este proceso, destacar el papel de la mujer dentro de esta familia y repensar el modelo de apoyo basado en las familias