La Irresolubilitat dels problemes clàssics grecs. Recurs didàctic per a l'ensenyament i l'aprentatge

Actualment, a Catalunya, l'ordenació curricular integra el concepte de competència bàsica per establir com han de desenvolupar-se l'acció educativa i el procés d'ensenyament-aprenentatge, cosa que comporta la necessitat d'actualitzar els continguts i els recursos que s'estan emprant diàriament a les aules. Els nous recursos han d'estar definits i planificats en funció d'una sèrie de pautes com són: la concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d'avaluació, la duració de cada activitat, la contextualització per reforçar els aprenentatges, les mesures adequades d'atenció a la diversitat i a la bona gestió de l'aula... En definitiva, la planificació prèvia dels recursos i la màxima concreció possible en la definició seran condicions necessàries, que no suficients, per a l'èxit de l'acció educativa. Entre altres tipus de continguts més teòrics i conceptuals (nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.), el currículum de l'assignatura de matemàtiques considera la història de les matemàtiques com un contingut més. I no aaatan sols contempla la història com un contingut, sinó que, a més, suggereix aproximacions de caràcter històric a determinats continguts teòrics matemàtics amb les quals es pretén mostrar el desenvolupament històric de les matemàtiques com a ciència en evolució i evidenciar contextos on els continguts adquiriren significat. La utilització de la història de les matemàtiques per dissenyar activitats té múltiples opcions: pot servir com a introducció d'un tema o d'un concepte nou, pot situar un concepte matemàtic en el temps, contribueix a fer l'aprenentatge més significatiu, ajuda a finalitzar una seqüència d'activitats, pot servir també per aprofundir en un tema concret i té la capacitat d'interrelacionar transversalment les diferents àrees de les matemàtiques. Veient la necessitat de crear nous recursos didàctics i aprofitant totes aquestes opcions que la història de les matemàtiques ens proporciona, es van crear les tres activitats proposades a partir de la «falsa» irresolubilitat dels problemes clàssics grecs.Currently in Catalunya, the «ordenació curricular» integrates the concept of «competència bàsica» to establish how they should develop educational activities and teaching-learning process, which implies the need to update the content and resources we are using every day in the classroom. The new resources must be defined and planned according to a series of guidelines as: specification of methodological, organizational and assessment criteria, the duration of each activity, the context to reinforce the learning, appropriate measures to attention to diversity and good classroom management ... In short, the pre-planning of resources and the highest possible precision in the definition be necessary, but not sufficient, for the success of an educational activity. Among other more theoretical and conceptual content (numbers, measurements, symbols, geometric elements, etc.), themathematics curriculum considers the history of mathematics as a content. And not only covers the history as a content, but also suggests a historical approach to certain theoreticalmathematics as an attempt to show the historical development ofmathematics as a science in evolution and demonstrate contexts where contents achievemeaningful. Using the history ofmathematics hasmany options for design activities: it can serve as an introduction to a topic or a new concept, amathematical concept can be located in time, help to make learningmoremeaningful, help to finish a sequence of activities, can also be used to further a particular topic and has the ability to interact across different areas ofmathematics. Seeing the need to create new educational resources and taking advantage of all the options that the history ofmathematics provides, three activities were created and proposed from the «dummy» insolvability of classical Greek problems