La disimilación del yo vs tú en la poesía de Maria-Mercè Marçal: análisis comparativo entre las sextinas Terra de Mai y Sang presa

La construcció d'un espai propi de la dona dins de la poesia, dita, amorosa, no només implica una ordenació nova del jo i del tu sinó que implica, de forma inexorable, la recreació del llenguatge poètic. Maria-Mercè Marçal usa el símbol del mirall per expressar l'equivalència física dels cossos amants/amats i per extremar la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l'acció transformadora i afirmativa de la identitat. La reciprocitat entre el jo poètic i la seva altra es va teixint amb l'ús d'imatges com l'aigua, la sang, la suor, etc., les quals han rebut, tradicionalment, un caràcter abjecte, i Marçal les situa en un primer pla, mostrant la seva expressivitat germinal i pregona. En un segon moment, la separació i la nostàlgia bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l'espai de plenitud d'un jo que es troba irreparablement ferit. Hi ha tota una destil·lació d'un món poètic nou, que culmina l'assoliment d'un espai literari femení i lèsbic, creador de nous àmbits per a l'expressió del desig, definitivament conquerits per Marçal i lliurats a la poesia catalana.Building a very own space for women within the so-called love poetry implies not only a new construction of me and you. It also implies, inexorably, the recreation of the poetic language. Maria-Mercè Marçal uses the mirror as a symbol to express the physical equivalence of bodies which love/are loved in order to take to the limit the concept of merging. This merge, both physical and affectionate, becomes the transformer and affirmative action of the identity. The reciprocity between the poetic self and her other is woven through the use of images such as water, blookd, sweat, etc., which have traditionally received a heinous nature. Marçal, on the other hand, foregrounds them showing their germinal and deep expressiveness. In a second tage, separation and nostalgia block the poem into a mutilated poetic self, which looks for two things: the absent body and the self's joyful space that is irreparably injured. There is a distillation of a new poetic world, culminating in the achievement of female and lesbian literary space. This creates new areas for the expression of desire, definitely conquered by Marça and offered to Catalan poetry.La construcción de un espacio propio de la mujer en la poesía llamada amorosa no sólo implica una ordenación nueva del yo y el tú sino que implica, de forma inexorable, la recreación del lenguaje poético. Maria-Mercè Marçal utiliza el símbolo del espejo para expresar la equivalencia física de los cuerpos amantes/amados para extremar la fusión tanto física como amorosa que se convertirá en acción transformadora y afirmativa de la identidad. La reciprocidad entre el yo poético y su obra se va tejiendo con el uso de imágenes como el agua, la sangre, el sudor, etc., que han recibido tradicionalmente un carácter abyecto, y Marçal las sitúa en un primer plano, mostrando su expresividad germinal y profunda. En un segundo momento, la separación y la nostalgia bloquean el poema hacia un yo poético mutilado, que busca un cuerpo ausente y el espacio de plenitud de un yo irreparablemente herido. Hay toda una destilación de un mundo poético nuevo, que culmina en la consecución de un espacio literario femenino y lésbico, creador de nuevos ámbitos para la expresión del deseo, definitivamente conquistados por Marçal y ofrecidos a la poesía catalana