The kaleidoscopic universe of the sociolinguistics of variation in the Catalan-speaking area

En el trànsit d’una lingüística autònoma, això és, centrada exclusivament en l’anàlisi de l’estructura de les llengües, a una lingüística que preveu programàticament la interacció entre lesvariables lingüístiques i les variables sociopragmàtiques, s’han posat damunt la taula un bon grapat d’enfocaments teoricometodològics. Sens dubte, un delsmodelsmés reeixits ha estat el variacionista, el qual ha permès avançar en la caracterització social del llenguatge i en l’ordenació i la interpretació de la diversitat lingüística. L’article s’ocupa d’abordar els diferents vèrtexs amb què es manifesten els estudis variacionistes en l’àmbit de la llengua catalana: des de l’ortodòxia dels plantejaments deW. Labov fins a la socialització dels enfocaments dialectològic i geolingüístic.PARAULES CLAU: sociolingüística, variació lingüística, canvi lingüístic, pragmàtica.In the transition from autonomous linguistics, that is to say linguistics centred exclusively on the structural analysis of language, to a type of discipline with an inherent concern for the interaction between linguistics and socio-pragmatic variables, a good deal of proposals have beenmade, both theoretical andmethodological.Without a doubt the sociolinguistic variation model is one of the most successful. This model has made it possible to advance in the social characterisation of language, as well as in the organisation and interpretation of linguistic diversity. This article deals with the various approaches that have been proposed within the field of Catalan variationist studies: from W. Labov’s orthodox proposals to the socialisation component in dialectal and geolinguistic approaches.KEY WORDS: sociolinguistics, linguistic variation, linguistic change, pragmatics