Language variation as a conscious strategy in audiovisual media

Quan TV3 es formà l’any 1984, es creà un estàndard oral per a desenvolupar i doblar continguts. Tanmateix, la irrupció del primer canal de televisió exclusivament en català no es féu sense polèmica pel que fa a les tendències lingüístiques que s’hi observaven. Notant el pes de la centralitat de Barcelona en el model de llengua, des dels quatre costats de les terres de parla catalana, lingüistes i estudiosos en criticaren la manca de representació de les varietats del català en un moment en què el canal televisiu es veia com a eina aglutinadora de la llengua després de la dictadura. De trenta anys ençà la presència de nombrosos canals demostra que el català s’empra activament en els mitjans de comunicació, tant públics com privats. En qualsevol cas, la profusió de models lingüístics és palpable, simptomàtica d’una realitat lingüística que dista de la promoció d’un sol model o estàndard, i característica d’un model de llengua pluricèntric.En aquest article exploraré si els mitjans audiovisuals en català efectivament creen diversos centres lingüístics. Compararé la situació amb altres espais audiovisuals en anglès com a punt de referència de la utilització de variació. També parlaré de la inevitabilitat de l’augment de la visibilitat de les varietats dialectals en els mitjans de comunicació. La conclusió valorarà de quina manera la qualitat pluricèntrica del català pot ser positiva per a la vitalitat de la llengua catalana si el disseny de l’audiència es desenvolupa tenint en compte la comunitat lingüística sencera, tal com ho fa la British Broadcasting Corporation (BBC).Paraules clau: mitjans audiovisuals, llengua pluricèntrica, variació lingüística, disseny de l’audiència, normativa, planificació lingüística.When TV3 was founded in 1984, an oral standard was created for product development and dubbing. However, the implementation of the first television channel exclusively in Catalan was not without controversy over the language trends that were observed. Noting the focus placed on the centrality of Barcelona, scholars and linguists from the Catalan-speaking areas criticised the lack of representation of the varieties of Catalan within the model at a time when TV3 was seen as a tool for language reunification after the dictatorship. Thirty years on, the presence of numerous television channels demonstrate that Catalan is used actively in audiovisual media, both public and private. However, the profusion of linguistic models is palpable, and symptomatic of a linguistic reality that is far from promoting one model or ‘standard’, and characteristic of a pluricentric language model. In this article I will explore whether the media platforms in Catalan are effectively creating various linguistic centres. I will compare the situation with other audiovisual spaces in English as a reference point of the use of variation in media. I will also discuss the inevitability of the increase in visibility of language variation in media. The conclusion will assess ways in which the pluricentricity of Catalan can be positive for the vitality of the language if, as is the case of the BBC, audience design develops with the entire linguistic community in mind.Keywordsds: audiovisual media, pluricentric language, language variation, audience design, language model, language planning