El paper de la cartografia en la difusió de la ciència

Les contribucions principals de la cartografia a la difusió de la ciència són bàsicament dues. La primera és la pròpia de la disciplina, és a dir, la confecció de mapes detallats i mètricament correctes (isomorfs espacials) de la superfície terrestre. Es pot considerar que aquest objectiu històric s'ha assolit amb plenitud al segle XX. A més, la realització de mapes al llarg de la història, al mateix temps que intentava subministrar documents fiables de la superfície terrestre, ha contribuït a forjar la imatge del món. La segona aportació cabdal es basa en el caràcter de canal de comunicació dels mapes, sobretot dels temàtics. Com a mitjà de comunicació, els mapes presenten un codi propi universal, els trets principals del qual s'analitzen aquí. La implantació dels símbols cartogràfics, les variables visuals que intervenen en el disseny de la simbologia i el comportament perceptiu d'aquestes, configuren la gramàtica bàsica del llenguatge cartogràfic.Two are the main contribution of Cartography to the spreading of science. In the first place, the discipline in itself, that is, the making of maps of the Earth surface in a detailed and metrically correct way (spatial isomorph). This historical goal has been definitively achieved in the 20th Century. Moreover, while trying to provide reliable documents about the earth surface, throughout history the making of maps has also helped to shape the image of the world. The second essential contribution is based on the nature of maps as a mean of communication, especially as regard the thematic ones. As a mean of communication, maps provide their own universal code, of which its main features we analyse here. The types of cartographic symbols, the visual variables present in the design of symbology, and their perceptive rules provide the essential grammar of the cartographic language