Història de la comunicació i del periodisme

A partir del anys vuitanta del segle XX es produeix el pas entre la prehistòria de la investigació i la formulació científica d'una història de la comunicació valenciana. Aquest canvi va ocórrer sota el mantell de la història social, amb el qual un grup de professors de la universitat valenciana varen entendre la història de la comunicació com una història de la societat en la seua forma d'articular-se i ser, a partir de l'axioma que sense comunicació no hi ha societat, a partir del principi que a cada estadi social correspon una forma de comunicació, progressivament superior, gradualment més complexa. La proposta així formulada tractava de superar els estudis descriptius, les catalogacions i els repertoris del orígens de la matèria.In the 1980s a transition began from a prehistory of research to the scientific formulation of a history of communication in Valencia. This transition was influenced by the social perspective of the times: a group of professors in the Valencia universities understood the history of communication as a history of society itself and its organizationaccording to the axiom that without communication there is no society, and according to the principle that each social era has its own way of communicating, ever more advanced and complex as time goes by. Therefore, the enterprise of formulating a history of Valencian communication involved going beyond merely descriptive studies, catalogs, and repertoires of origins of material