Don Luis de Haro: un privat en temps turbulents per a la Monarquía Hispànica

Amb Don Luis de Haro la forma de govern del regnat de Felip IV experimentà, a partir del 1643, un canvi substancial en la manera d'entendre el càrrec de privat. Enrere quedaven les polítiques personalistes del duc de Lerma i del comte duc d'Olivares. Felip IV tornava a agafar les regnes dels assumptes de l'Estat, si bé de manera encoberta cercà una persona de confiança en qui gradualment anar descarregant la direcció constant del poder. La figura de Don Luis i el seu valiment adquireixen més protagonisme en una època de profunda crisi econòmica i social, d'enfrontaments armats constants per mantenir a Europa l'hegemonia de la monarquia hispànica, de recerca de recursos per a obtenir aquest fi. En definitiva, els problemes que s'havien esdevingut durant la centúria es mantenien. Analitzar quin tipus de privat interpretà, com va fer front a les tensions centrífugues que naixien i es desenvolupaven en amplis sectors de la geografia de l'Imperi, i com les abordà des de la posició de defensa de la dinastia austríaca enfront de França i de recerca d'una pau que, amb la menor pèrdua territorial, protegís l'herència sagrada llegada per Carles V i Felip II, han sigut els objectius d'aquest treball.In 1643 the phenomenon of kings favourite would undergo an essential change when Don Luis de Haro became the favourite of King Philip IV of Spain. The personal and interventionist kind of rule characterised by the Duke of Lerma and the Count-Duke of Olivares came to an end and Philip IV of Spain regained control of the government. Nonetheless, the King chose a trustworthy nobleman who could gradually manage certain political issues. The role of Don Luis de Haro and his position as the Kings favourite had a fundamental prominence during a period of deep social and economic crisis. The Hispanic Monarchy was attempting to maintain its European supremacy and was constantly at war and as a result the search for new resources was of key importance. To sum up, the problems of the Crown were the same as they had been during the entire century. This essay has three objectives: firstly, it analyses the political status held by Don Luis de Haro as favourite of Philip IV of Spain; secondly, it shows the strategy that the Kings favourite developed in order to defend the Austrian branch of the dynasty against France; and thirdly, it describes how Don Luis de Haro sought to maintain the integrity of the territories of the Spanish Habsburg dynasty, especially those within the Peninsula, such as Portugal or Catalonia.Con don Luis de Haro la forma de gobierno del reinado de Felipe IV experimentó, a partir de 1643, un cambio substancial en la manera de entender el cargo de privado. Atrás quedaban las políticas personalistas de Lerma y Olivares. Felipe IV volvía a coger las riendas de los asuntos del Estado, aunque de manera solapada buscó una persona de confianza en quien gradualmente ir descargando la dirección constante del poder. La figura de don Luis y su valimiento adquieren más protagonismo en una época de profunda crisis económica y social, de enfrentamientos armados constantes para mantener en Europa la hegemonía de la monarquía hispánica, de búsqueda constante de recursos para aconseguir este fin. En definitiva, se mantenían los problemas que habían pasado durante la centuria. Analizar qué tipo de privado interpretó don Luis de Haro, cómo hizo frente a las tensiones centrífugas que nacían y se desarrollaban por amplios sectores de la geografía del Imperio, y cómo las abordó desde la posición de defensa de la dinastía austriaca frente a Francia y de búsqueda de una paz que, con la menor pérdida territorial, protegiera la herencia sagrada legada por Carlos V y Felipe II, han sido los objetivos de este trabajo