Identitats i valors culturals de convivència: el desafiament de la immigració

La immigració del Tercer Món als països rics i d'hispanoamericans a l'Estat espanyol serà una marca d'identitat del segle XXI. El desafiament d'aquest mil·lenni és cercar l'equilibri entre igualtat i solidaritat en el marc d'una democràcia constitucional amb els drets humans com a referent. La societat espanyola ha deixat de ser una societat homogènia ètnicament i culturalment. S'ha convertit en país receptor d'immigració i ha de fer front a la diversitat cultural i religiosa des de diferents àmbits. Cada vegada més, l'Espanya i l'Europa del segle XXI són mosaics multiracials i pluriculturals fecundats amb emigrants i ètnies del Tercer Món amb maneres de viure molt diferents. Encara que el fenomen de les migracions internacionals s'ha de contextualitzar en el procés mundial de la globalització econòmica, la desigualtat social i el desequilibri demogràfic, les massacres terroristes de l'11-S i l'11-M han generat encara més rebuig cap als immigrants. I, tot i no identificar-se amb la gran majoria de líders religiosos i creients, s'ha generat una interpretació perversa de l'islam. Partits polítics amb representació fins i tot en el Parlament Europeu com el Front National i el Blok belga fomenten un nacionalisme europeu perillós que percep determinats col·lectius estrangers com els «nous bàrbars» i promou el crit etnocèntric i tancat d'«Europa per als europeus!». Per aquest auge de la islamofòbia, en l'última dècada el diàleg entre l'islam i el cristianisme s'ha convertit en un dels desafiaments més grans del segle XXI.La inmigración del Tercer Mundo a los países ricos y de hispanoamericanos al Estado español será una marca de identidad del siglo XXI. El desafío de este milenio es buscar el equilibrio entre igualdad y solidaridad en el marco de una democracia constitucional con los derechos humanos como referente. La sociedad española ha dejado de ser una sociedad homogénea étnica y culturalmente. Se ha convertido en un país receptor de inmigración, por lo cual debe hacer frente a la diversidad cultural y religiosa desde diferentes ámbitos. Cada vez más, la España y la Europa del siglo XXI son mosaicos multirraciales y pluriculturales fecundados con emigrantes y etnias del Tercer Mundo con maneras de vivir muy distintas. Aunque el fenómeno de las migraciones internacionales debe contextualizarse en el proceso mundial de la globalización económica, la desigualdad social y el desequilibrio demográfico, las masacres terroristas del 11-S y del 11-M han generado todavía más rechazo hacia los inmigrantes. Y aunque no se ha identificado con la gran mayoría de los líderes religiosos y creyentes, se ha generado una interpretación perversa del islam. Partidos políticos con representación incluso en el Parlamento Europeo, como el Front National y el Blok belga, fomentan un nacionalismo europeo peligroso que percibe a determinados colectivos extranjeros como los «nuevos bárbaros» y promueve el grito etnocéntrico y cerrado de «¡Europa para los europeos!». Por este auge de la islamofobia, en la última década el diálogo entre el islam y el cristianismo se ha convertido en uno de los mayores desafíos del siglo XXI.Immigration from the Third World to rich countries and of Hispano- Americans into Spain will be an identity hallmark in the 21st century. The challenge of this millennium consists of striking a balance between equality and solidarity in the framework of a constitutional democracy, with Human Rights as a point of reference. Spanish society is no longer an ethnically and culturally homogeneous society. It has become a host country for immigrants and has to face up to cultural and religious diversity from different standpoints. Twenty-first Century Spain and Europe are becoming increasingly more complex multiracial and multicultural mosaics fertilised with emigrants and ethnic groups from the Third World with very different ways of life. While the phenomenon of international migratory flows must be viewed in the context of the worldwide process of economic globalisation, social inequality and demographic disequilibrium, the terrorist massacres of September and March 11 have generated even greater rejection of immigrants. And while this is not equated with the vast majority of religious leaders and believers, a perverse interpretation of Islam has been generated. Political parties with representation even in the European Parliament, such as the National Front and the Belgian Blok, uphold a dangerous European nationalism that perceives certain foreign groups as the new Barbarians and promote the ethnocentric cry of Europe for the Europeans! In the wake of this rise of Islamophobia in the last decade, the dialogue between Islam and Christianity has become one of the most important challenges of the 21st Century