Transnational funerary rituals between Catalonia and Senegal

Aquest text pretén presentar una aproximació etnogràfica a la gestió de la mort i de les pràctiques funeràries dels musulmans a Catalunya, particularment d’origen senegalès, i a les circumstàncies socials, culturals i econòmiques que envolten el fet de la defunció en context migratori.En cas de mort a Catalunya la repatriació és l’opció preferida i la pràctica majoritària per aquests migrants. A més a més, també és habitual en el cas de diagnòstic d’una malaltia terminal. També al Senegal els familiars d’emigrants assenyalen la preferència perquè el cos sigui traslladat on ells resideixen. Tant és així que la repatriació està sòlidament organitzada a través de diferents estratègies de solidaritat comunitària que permeten afirmar que la repatriació és un procés col·lectiu més que no pas una opció individual. La recerca pretén descriure aquest fenomen alhora que preguntar-se per les múltiples i complexes raons que en permeten explicar la importància. Raons que no es trobaran només al lloc d’instal·lació d’aquests migrants o només en els problemes derivats de l’encaix del ritual funerari islàmic a Catalunya. Han d’anar a buscar-se també en les famílies i societats d’origen. Per tant, la preferència per la repatriació dels migrants musulmans instal·lats a Catalunya no ha de ser considerada tan sols una qüestió religiosa, sinó que és un fenomen molt més complex.Paraules clau: antropologia social, religió, migracions.This text aims to present an ethnographic approach to the management of death and funerary practices among Muslims in Catalonia, particularly those from Senegal, and to the social, cultural and economic circumstances surrounding death in a migratory context. When a family member dies in Catalonia, most migrants chose to repatriate their deceased. In addition, in the event of a terminal disease, many migrants choose to returnto their place of origin. In Senegal, families with migrant members also state that they prefer their deceased to be repatriated to for burial. Repatriation is, in fact, well organised by different community charities. This organisation allows us to assert that repatriation is a collective process more than an individual option. This research aims to describe the process of repatriation and, at the same time, consider the multiple and complex reasons that may explain its relevance. These reasons shall not be found only in the countries of residence of these migrants or among the problems associated to the adjustment of the Islamic funerary ritual in Catalonia. We should also seekthem among their native societies and in their families. Therefore, the preference for repatriation among Muslim migrants living in Catalonia should not be seen only as a religious issue but as a much more complex phenomenon.Keywords: social anthropology, religion, migration