La Música, intermediaria entre el saber humano y la piedad: la Alegoría de las artes liberales de Miguel March (ca. 1633-1670)

Cap a mitjan segle xvii, el pintor valencià Miguel March va realitzar una composició a l'oli molt complexa que avui forma part d'una col·lecció particular. En aquest treball es proposa una interpretació en dos nivells, iconogràfic i iconològic. En primer lloc, es demostra que el contingut manifest és la representació de les arts liberals, per a alguna de les quals el pintor va prendre com a model gravats flamencs. Però l'especial disposició i preeminència d'Astronomia i Música permeten suposar que s'ha volgut representar l'itinerari dels sabers humans com a preparació al coneixement suprem representat per aquestes dues disciplines, de les quals la música és la destinació final com a al·legoria que és de l'harmonia còsmica, tal com es fa explícit des de Marcià Capella en endavant. Per acabar, se suggereix la possibilitat que en el fris que apareix al fons del quadre s'hagi volgut representar una escena musical amb la teologia, reconeguda com el saber de sabers per al cristià, com a figura central que acompanya una mena d'himne d'acció de gràcies al Creador. La música es converteix, així, en la intermediària idònia entre el saber humà i la pietat o reconeixement de la divinitat.In the mid 17th century, the Valencian painter Miguel March carried out a complex composition in oils that is now found in a private collection. This paper makes an interpretation of his work on two levels: iconographic and iconologic. Firstly it is shown that the manifest content represents the liberal arts, for some of which the painter took Flemish engravings as a model. Nevertheless, the special positioning and pre-eminence of Astronomy and Music allow it to be postulated that he sought to express the itinerary of human knowledge as a preparation for the supreme knowledge represented by these two disciplines. Music, in particular, as an allegory of cosmic harmony, is the final destiny, just as was explicitly stated from Martianus Capella onwards. Lastly, it is posited that the frieze appearing in the background of the painting may have been intended to represent a musical scene with Theology, recognised as the knowledge of knowledges for the Christian, as the central figure accompanying a sort of hymn of thanksgiving to the Creator. In this way, music becomes the ideal intermediary between human knowledge and piety or acknowledgement of divinity.Hacia mediados del siglo xvii, el pintor valenciano Miguel March realizó una compleja composición al óleo que hoy se encuentra en una colección particular. En el presente trabajo se propone una interpretación en dos niveles, iconográfico e iconológico. En primer lugar, se demuestra que el contenido manifiesto es la representación de las artes liberales, para alguna de las cuales el pintor tomó como modelo grabados flamencos. Pero la especial disposición y preeminencia de Astronomía y Música permiten suponer que se ha querido representar el itinerario de los saberes humanos como preparación al supremo conocimiento representado por estas dos disciplinas, de las cuales es la música el destino final como alegoría que es de la armonía cósmica, todo ello según se hace explícito desde Marciano Capella en adelante. Por último, se sugiere la posibilidad de que en el friso que aparece al fondo del cuadro se haya querido representar una escena musical con la teología, reconocida como el saber de saberes para el cristiano, como figura central que acompaña una suerte de himno de acción de gracias al Creador. La música se convierte, así, en la intermediaria idónea entre el saber humano y la piedad o reconocimiento de la divinidad