Tècniques de gestió de closes empordaneses: manteniment, millora i restauració de prats de dall de terra baixa

Els prats de dall, coneguts popularment a l'Empordà com a closes, són una comunitat vegetal semicultural d'elevat interès agrícola, pel que fa al subministrament d'herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies rares a Catalunya i a la resta de la Mediterrània nord-occidental. L'home els ha instaurat i mantingut des d'antic damunt zones humides desguassades, que encara s'inunden durant diversos mesos l'any, i que no són aptes per al cultiu de cereals. Durant les darreres dècades, els canvis d'usos del sòl n'han reduït considerablement la superfície, i són, avui dia, un hàbitat humit de gran valor biològic en perill. Darrerament, s'han fet diversos articles i col·loquis per difondre'n els valors naturals i la problemàtica, però no s'ha tractat prou profundament de la seva gestió tècnica, tan necessària per a preservar-los. Per aquest motiu, presentem una guia pràctica que conté les principals tècniques agrícoles per a mantenir, millorar o recuperar closes. L'objectiu d'aquest document és facilitar el maneig correcte dels prats de dall als praticultors i als tècnics ambientals i així contribuir a la conservació de la diversitat biològica de la terra baixa catalana.Los prados de guadaña, conocidos popularmente en el Empordà (comarca del NE de Catalunya) como closes, son una comunidad vegetal semicultural de elevado interés agrícola, por ser un buen suministro de hierba, y ecológico, como refugio de multitud de especies raras en Catalunya y en el resto del Mediterráneo noroccidental. El hombre los ha instaurado y mantenido desde antaño aprovechando antiguas zonas lacustres desecadas, que aún se inundan durante algunos meses cada año, y que no son aptas para el cultivo de cereales. Los cambios de usos del suelo durante las últimas décadas han reducido considerablemente su superficie, siendo, actualmente, un hábitat de gran valor biológico en peligro. Últimamente se han realizado varios artículos y conferencias para difundir sus valores naturales y su problemática, pero no se ha tratado suficientemente su gestión técnica, tan necesaria para conservarlos. Por este motivo, presentamos una guía práctica que contiene las principales técnicas agrícolas para mantener, mejorar o recuperar closes. El objetivo de este documento es facilitar el manejo correcto de los prados de siega a los praticultores y a los técnicos ambientales y así contribuir a la conservación de la diversidad biológica de las tierras de baja altitud de Catalunya.Traditional enclosures of meadowland for hay-growing, popularly known in the Empordà district by their Catalan name closes, constitute semicultivated plant communities of considerable importance, both agriculturally in terms of supplying hay and ecologically as a refuge for numerous species that are now rare in Catalonia and other areas of the north-western Mediterranean. Man has created and maintained these meadows since ancient times on drained wetlands that still remain under water for several months a year and are not suitable for the cultivation of grains. In recent decades, changes in land use have considerably reduced their surface area, which means that today they represent an endangered wetland habitat of great biological value. Recently various articles have been published and a number of symposia have been held to publicise both their intrinsic value and the problems they pose, but too little attention has been paid to technical aspects of how to manage them, vital for their conservation. For this reason, we propose a practical guide, listing the main agricultural techniques for maintaining, improving or rehabilitating such meadows. The aim of this document is to help both farmers and environmental technicians manage these meadows successfully and thus contribute to the conservation of biological diversity in the lowlands of Catalonia