Notes sur quelques éléments distinctifs de l'ordo baptismal d'après les sources gallicanes

La litúrgia baptismal de la Gàl·lia precarolíngia, així com la de l'Irlanda prenormanda, la de l'Itàlia del nord i la litúrgia de la Hispània visigoda, era substancialment idèntica. Depenia estretament de la litúrgia nordafricana testimoniada per les obres de Tertulià i de Cebrià de Cartago, amb aquest ordre característic del ritus: Signació, immersió, unció cristològica i imposició de les mans. La complementarietat de la crismació i de la confirmació ja és testimoniada en la Didascàlia Apostòlica antioquena. En canvi el ritu de rentar els peus joànic és un element característic que només es troba esmentat marginalment en les fonts nordafricanes. Pertany a un període molt antic del desenvolupament dels ritus litúrgics occidentals. És evident que tots els elements del ritu baptismal occidental indiquen un alt grau de conservadorisme d'aquesta litúrgia.The baptismal liturgy in pre-Carolingian Gaul, but also in pre-Norman Ireland, Northern Italy and Wisigothic Spain, was essentially the same. It draws heavily on the North-African liturgy witnessed by Tertullian and Cyprian with its characteristic sequence : signation, immersion, Christological unction, pneumatical laying of the hands. The complementarity of the chrismation and the confirmation has a parallel in the Antiochene Didascalia apostolorum. However the Johannine «pedi lauum» is a distinctive feature to be found only very marginally in the African sources. It goes back to an early stage of the Western rites development. As a matter of fact, all the elements of the Western baptismal rite seem to underline the tremendous conservatism of this liturgy