Influjos litúrgicos franco-catalanes en el brevario de San Juan de la Peña (El Escorial, Real Biblioteca, ms. f.IV.26)

La litúrgia romana del monestir de Sant Joan de la Penya (Osca), ubicat a l'antiga província eclesiàstica Tarraconense, no ha estat objecte d'estudi en profunditat, malgrat l'impacte histo- riogràfic que tingué el seu canvi de ritu l'any 1071. Aquest treball indaga la influència litúrgica rebuda pel cenobi d'Osca des del Migdia francès i els bisbats catalans, i pretén fer un pas més en el coneixement del procés de recepció i codificació del ritu francoromà a l'àrea pirinenca. El mètode seguit es basa en l'anàlisi comparativa de les sèries responsorials de tempore en un centenar de fonts de l'ofici diví. Per a la tradició del monestir aragonès, s'ha pres com a font de referència un breviari del segle XIV-XV conservat a l'Escorial (Reial Biblioteca, ms. f.IV.26), el responsorial del qual s'ha transcrit a l'annex.The Roman liturgy of San Juan de la Peña monastery (Huesca), in the ancient ecclesiastical province Tarraconensis, has not been carefully studied despite the historiographical impact of the change in ritual in 1071. This paper investigates the liturgical influence that San Juan de la Peña monastery received from the French Midi and the Catalan bishoprics, seeking to take another step forward in the knowledge of the reception and codification process of the Franco-Roman rite in the Pyrenees area. The method is based on the comparative analysis of the series of responsories de tempore in a hundred Divine Office sources. As a source for the tradition of the Aragonese monastery, a 14-15th century breviary preserved at El Escorial (Real Biblioteca, MS f.IV.26) has been used; its responsory has been transcribed in an appendix.La liturgia romana del monasterio de San Juan de la Peña (Huesca), ubicado en la antigua provincia eclesiástica Tarraconense, no ha sido objeto de un estudio en profundidad, pese al impacto historiográfico que tuvo su cambio de rito en 1071. Este trabajo indaga la influencia litúrgica recibida por el cenobio pinatense desde el Mediodía francés y los obispados catalanes, y pretende dar un paso más en el conocimiento de la receptio y codificación del rito francorromano en el área pirenaica. El método seguido se basa en el análisis comparativo de las series responsoriales de tempore en un centenar de fuentes del oficio divino. Para la tradición del monasterio aragonés, se ha tomado como fuente de referencia un breviario del siglo XIV-XV conservado en El Escorial (Real Biblioteca, ms. f.IV.26), cuyo responsorial se transcribe en anexo