Les Rondalles sobre els mesos de gener, febrer, març i abril a la tradició catalana

En aquest article ens centrarem en la revisió i l'anàlisi de set relats que es corresponen amb el tipus ATU 294, catalogats a l'Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol / Pujol, 2003: 70). En l'índex internacional ATU el tipus 294 es troba inclòs en l'apartat de rondalles protagonitzades per animals, per forces de la natura, conceptes culturals (mesos de l'any) o elements inanimats; aquestes rondalles sovint presenten un caràcter etiològic. Com en altres tradicions mediterrànies, també en les narracions catalanes podem copsar una dualitat en el caràcter explicatiu del tipus. Així, uns relats van encaminats a justificar per què el mes de febrer només té 28 dies i uns altres la majoria a explicar per què sovint entre finals de març i primers d'abril sol fer uns dies de mal temps. En ocasions, un mateix relat explica les dues coses, i algunes narracions inclouen una justificació de caràcter etiològic vinculada a la presència de formes geològiques singulars en un indret, que s'expliquen com a llocs on la vella protagonista s'aixoplugà de les maltempsades del març. En aquestes rondalles no únicament resulta atractiu el fons, sinó també les formes retòriques usades, amb fórmules versificades que, juntament amb el caràcter explicatiu de les particularitats del clima i del calendari, són els factors que aporten a les rondalles dels dies de la vella llur popularitat i atractiu.The stories about the months of January, February, March and April within the Catalan tradition This article is a review and analysis of seven tales listed under type ATU 294 in the Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol / Pujol, 2003: 70). Type 294 in the international ATU index is included in the section that deals with stories in which animals, the forces of Nature, cultural concepts (the months of the year) or inanimate things play a prominent part. These stories are often of an aetiological kind. Like other Mediterranean traditions, Catalan narrative also reveals a duality in the relation of events, so some stories try to account for the fact that February has only 28 days, while others (the majority, in fact) attempt to offer an explanation of why there is often bad weather in late March or early April. Sometimes, both phenomena are explained in a single story, and some tales advance an aetiological reason for the presence of unusual geological formations in a particular place, which are accounted for as places where the aged protagonist sheltered from the bad March weather. It is not only the background that is interesting in these stories but also the figures of speech that are used, with formulae in verse that, together with the accounts of the details of the climate and calendar, constitute the factors that make the stories about these so called days of the old woman so popular and attractive