Un Inventari de joies reials en temps de Jaume II. Notes lingüístiques

En la documentació conservada relativa a la Corona d'Aragó, no és estrany trobar-hi inventaris de joiells dels reis de la cancelleria aragonesa. Un bon exemple es conserva a l'Arxiu Municipal de Saragossa, un manuscrit del segle xiv pertanyent a la Sèrie Diplomàtica, en el qual són descrits dos lots de joies. En aquest article s'ofereix l'edició filològica del text i el comentari dels trets lingüísticsmés interessants per tal de caracteritzar-ne la scripta. S'hi reflecteix l'estat general de la llengua catalana durant el segle xiv, farcit d'arcaismes respecte a la varietat actual i amb mínimes fissures dialectals, entre les quals ressurt la confusió en alguns mots de les vocals a-e en posició àtona, característica dels parlars orientals del domini catalanòfon; també hi ha uns quants elements que permeten plantejar que la filiació lingüística de l'escrivà era nord-oriental, tal vegada rossellonesa.Among the existing documentation from the Crown of Aragon, it is not unusual to find inventories of jewels belonging to the kings of the Aragonese chancellery. There is a good specimen in the municipal archive of Saragossa, in the form of a fourteenth-century manuscript belonging to the Diplomatic Series, in which two lots of jewels are described. In this article, we offer a linguistic analysis of the text and comment on the most interesting linguistic traits with a view to classifying the style of writing. The script reflects the general state of Catalan in the fourteenth century, with its abundance of archaic forms as compared to the present-day language and negligible dialectal variation, among which we note confusion of unstressed a-e, typical of eastern varieties of Catalan. There are also a number of features that suggest that the writer was from the north-east of the Catalanspeaking, area, perhaps from Roussillon