Carmesina i el rei, de Ferran Soldevila. Edició i estudi

Una de les facetes més desconegudes de l'historiador Ferran Soldevila (1894-1971) és la seva dedicació a la literatura dramàtica. Des de ben jove, va escriure diversos textos teatrals i, fins i tot, tant en la preguerra com en la postguerra, va aconseguir-ne estrenar alguns amb un cert èxit: Matilde d'Anglaterra (1923) i L'hostal de l'amor (1949). Escrita a la primeria dels anys seixanta i inèdita fins ara, Carmesina i el rei és una peça en vers que té com a objectiu bàsic reivindicar Pere II el Gran centre d'atenció prioritari dels seus treballs historiogràfics dels darrers anys com el principal sobirà medieval. Soldevila fonamenta el seu text en una sòlida tradició literària nacional (Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Curial e Güelfa) i internacional (Dante Alighieri, Giovanni Boccaccio, William Shakespeare) que havia contribuït a mitificar el rei Pere el Gran. Amb la seva obra, doncs, popularitzava una figura símbol que també reivindicà des d'una perspectiva historiogràfica i política.One of the least known facets of the historian Ferran Soldevila (1894-1971) is his work on drama. From an early age he wrote several plays and, both before and after the war, managed to get some of them successfully enacted, namely Matilde d'Anglaterra (1923) and L'hostal de l'amor (1949). Written in the early 1960s and hitherto unpublished, Carmesina i el rei is a work in verse whose basic aim is to vindicate Peter II the Great (the prime focus of attention in recent years in his historiographical studies) as the most important medieval sovereign. Soldevila bases his text on a solid literary tradition, both national (Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Curial e Güelfa) and international (Dante Alighieri, Giovanni Boccaccio, William Shakespeare) that contributed to mythologizing King Peter the Great. Therefore, with his work he popularized a symbolic figure and, at the same time, vindicated him from a historiographical and political perspective