La educación en Guatemala: entre la guerra y los acuerdos de paz

La història de Guatemala està marcada per violències, opressions i desigualtats, però també per resistències que des d’un pensament i d’una acció alliberadors es projecten com a alternatives a les injustícies passades i presents. El contingut de l’article fa balanç del camí pedagògic traçat a partir dels acords de pau signats a final de 1996, després de 36 anys de conflicte intern armat. S’analitzen els avenços en el dret a l’educació per a tothom gràcies a les aportacions d’organitzacions no governamentals, com també de l’Arquebisbat de Guatemala, qui després dels acords desenvolupa un paper significatiu en la recuperació de la memòria històrica. En els diferents apartats s’evidencien els esforços per una educació en drets humans i per la pau atenta a la situació de les víctimes directes del conflicte. Aquesta revisió històrica convergeix en la situació del present en què les polítiques neoliberals dels últims governs suposen una regressió a les iniciatives per una educació crítica i transformadora, una educació quesegueix mobilitzant-se a través del pensament de dones i d’homes atrevits per la vida.Paraules clau: conflicte armat, acords de pau, educació popular, educació en drets humans, educació per a la pau, reforma educativa.The history of Guatemala is marked by violence, oppression and inequalities, and also by resistances which from a liberating way of thinking and doing are projected as alternatives to past and present injustices. The content of the article takes stock of the pedagogic trail followed after the Peace Agreements signed at the end of 1996, after 36 years of internal armed conflict. An analysis is conducted of the advances in the right to education for everyone owing to the contributions of non-government organisations, as well as the Archbishopric of Guatemala which plays a significant role in recovering the historical memory. In the different sections, evidence is provided of the efforts made towards education in human rights and in favour of peace whilst being attentive to the situation of the direct victims of the conflict. This historical review converges in the present-day situation in which the neo-liberal policies of the latest governments are bringing about a regression in the initiatives for a critical and transformative education system, an education system that continues to be mobilised through the thinking of women and men emboldened by life.Key words: armed conflict, peace agreements, popular education, education in human rights, education for peace, education reform.La historia de Guatemala está marcada por violencias, opresiones y desigualdades, pero también por resistencias que desde un pensar y un hacer liberador se proyectan como alternativas a las injusticias pasadas y presentes. El contenido del artículo hace balance del camino pedagógico trazado tras los Acuerdos de Paz firmados a finales de 1996, después de 36 años de conflicto interno armado. Se analizan los avances en el derecho a la educación para todas y todos gracias a las aportaciones de organizaciones no gubernamentales, así como también del Arzobispado de Guatemala que desarrolla un papel significativoen la recuperación de la memoria histórica. En los diferentes apartados se evidencian los esfuerzos por una educación en derechos humanos y para la paz atenta a la situación de las víctimas directas del conflicto. Esta revisión histórica converge en la situación del presente en que las políticas neoliberales de los últimos gobiernos están suponiendo unaregresión a las iniciativas por una educación crítica y transformadora, una educación que sigue movilizándose a través del pensar de mujeres y hombres atrevidos por la vida.Palabras clave: conflicto armado, acuerdos de paz, educación popular, educación en derechos humanos, educación para la paz, reforma educativa