Interrelationship of serum paraoxonase activity and paraoxonase genetic variants on atherosclerosis risk

La paraoxonasa (PON1) és una esterasa calciodepenent estretament associada a les lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) que contenen apolipoproteïna AI, i s'ha descrit que dóna capacitat antioxidant a les HDL, amb la qual cosa disminueix l'acumulació dels lipoperòxids. L'activitat PON1 està sota control genètic i ambiental, i varia àmpliament entre individus i poblacions. L'activitat PON1 del paraoxon com a substrat és modulada per diversos polimorfismes en el locus PON1 dels humans. Un d'aquests polimorfismes és el PON1-192, que conté PON1 Q, una isoforma amb baixa activitat per la hidròlisi de paraoxon que té una glutamina a la posició 192, mentre que la isoforma R d'alta activitat conté una arginina a la posició 192. L'associació de l'activitat PON1 amb l'arteriosclerosi en estudis humans, animals i in vitro és prou consistent. Per tant, cal conèixer els factors que poden influenciar la PON1 sèrica. Els estudis genètics d'associació són menys consistents, probablement perquè els polimorfismes de la PON1 tenen només efecte en el risc de malaltia cardíaca coronària en grups particulars d'individus amb la presència de factors addicionals. És particularment important estudiar les interaccions gen-ambient que poden modular l'expressió fenotípica de la PON1 en diferents poblacions.Paraoxonase (PON1) is a calcium-dependent esterase, closely associated with high-density lipoprotein (HDL)-containing apolipoprotein AI, that has been reported to confer antioxidant properties on HDL by decreasing the accumulation of lipid peroxidation products. PON1 activity is under genetic and environmental regulation and appears to vary widely among individuals and populations. PON1 enzyme activity for paraoxon as a substrate is modulated by a number of polymorphisms at the PON1 locus in humans. One of them is the PON1-192 genetic polymorphism that comprises PON1 Q, an isoform which has a glutamine at position 192, and shows a low activity towards paraoxon hydrolysis, while the high paraoxon-activity PON1 R isoform contains an arginine at position 192. The association of PON1 activity levels with atherosclerosis in human, animal and in vitro studies is consistent and exciting. Therefore, there is an obvious need to know whether environmental factors can influence serum PON1. The genetic association studies for PON1 and atherosclerosis are less consistent, since the PON1 polymorphisms probably only produce an effect on coronary heart disease risk in particular subgroups of subjects in the presence of additional factors. It is particularly important to study gene-environmental interactions that may modulate phenotypic expression of PON1 in different populations