L'Expulsió dels jueus, 1492

Per entendre millor l'expulsió dels jueus dels regnes peninsulars decretada pels reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó (1492) és necessari fer un seguiment de la presència dels jueus. S'inicia amb la romanització del territori i les primeres mesures contràries es troben en la legislació de l'Església visigòtica, sobretot en assumir aquesta el regne visigot amb Recared I en el Concili III de Toledo (589). La presència musulmana disminueix la tensió i s'encamina vers la tolerància. La reconquesta comporta, en canvi, el retorn a la legislació antijueva que s'accentua a partir del segle XIV i porta a la creació del Tribunal de la Inquisició per limitar el criptojudaisme, considerat com un perill per al procés d'unitat política. Finalment un conjunt de factors fan que els monarques optin per la unitat religiosa del país i posin els jueus davant l'alternativa de conversió al catolicisme, mitjançant el bateig, o l'exili, la mateixa que s'havia posat també davant els musulmans, després de la caiguda del regne de Granada (1492) i que s'ampliarà un segle després als moriscos (1610).The expulsion of the Jews, 1492. To better understand the expulsion of Jews from the peninsular kingdoms decreed by Queen Isabella I of Spain and Ferdinand II of Aragon (1492) it is necessary to track the presence of the jews. It begins with the Romanization of the territory and the first contrary measures are found in the law of the Visigothic Church, especially because it assumes the Visigoth kingdom with Reccared I in the Third Council of Toledo (589). The Muslim presence decreases the tension and heads towards tolerance. The reconquest involves instead a return to anti-Jewish legislation accentuated since the fourteenth century and leads to the creation of the Tribunal of the Inquisition to limit criptojudaism, considered a danger to the process of political unity. Finally a number of factors make the monarchs opt for the religious unity of the country and give the Jews the alternative of conversion to catholicism, through baptism, or the exile, the same that had been given to Muslims after the fall of the kingdom of Granada (1492), extended a century later to the Moriscos (1610)