La Renaixença, una paradoxa en tres actes i un pròleg

En aquest article, des dels estudis literaris, s'analitza la paradoxa de la Renaixença, no tan sols per a la literatura catalana sinó també en l'establiment del corpus mític i simbòlic del catalanisme. Amb el terme paradoxa es vol indicar que bona part dels arguments que en la primera meitat del segle XIX es van utilitzar per a la integració de Catalunya en el sistema estatal espanyol van proveir, a partir de finals dels anys cinquanta, les bases del sistema referencial catalanista. S'hi examinen les fases del procés i les grans línies que es van desenvolupar per proveir la imatge del país: Història, Territori i Llengua.This article adopts a literary approach to analyse the paradox of the Renaixença not only for Catalan literature but also for the construction of the mythical and symbolic corpus of Catalanism. The term paradox is used to refer to the fact that many of the arguments that were used in the first half of the 19th century in favour of Catalonia integrating into the Spanish state system, as from the end of the 1850s, provided the base of the Catalanist referential system. The article examines the stages in the process and the major concepts that were drawn up history, territory and language to give an image of the country