La Custòdia del territori. L¿aplicació a Catalunya de les noves tècniques nord-americanes de protecció de la natura i el paisatge en propietats privades

Avui es considera que les àrees protegides, per elles mateixes, no poden assegurar la conservació global de la biodiversitat. Als EUA, i concretament a Nova Anglaterra, les àrees protegides per l'administració pública es restrin-geixen a un percentatge petit del territori. Des dels anys seixanta les associacions de terres, organitzacions priva-des sense afany de lucre, han anat protegint finques privades amb objectius conservacionistes utilitzant gran varietat de tècniques (donacions o compres de finques, títols de conservació i altres). Aquestes consitueixen una part important del concepte de custòdia del territori. Al Canadà, els programes de contacte amb propietaris, com a mecanisme per als acords verbals de protecció de terres, utilitzen els mateixos principis, mentre es desenvolupa la legislació de suport per a tècniques més formals. Es discuteix l'aplicació d'aquests conceptes a Catalunya, amb especial èmfasi en les tècniques que no impliquen suport normatiu. La custòdia del territori podria ser la base per a la professionalització dels grups conservacionistes catalans, en una nova activitat amb un gran reconeixement públic.Hoy se considera que las áreas protegidas, por si solas, no pueden asegurar la conservación global de la biodiversi-dad. En los EEUU, y concretamente en Nueva Inglaterra, las áreas protegidas por la administración pública se restringen a un porcentaje pequeño del territorio. Desde los años 60 las asociaciones de tierras, organizaciones privadas sin ánimo de lucro, han ido protegiendo propiedades privadas con objetivos conservacionistas utilizando gran variedad de técnicas (donaciones o compras de fincas, títulos de conservación y otros). Estas constituyen una parte importante del concepto de custodia del territorio. En Canadá, los programas de contacto con propietarios, como mecanismo para los acuerdos verbales de protección de tierras, utilizan los mismos principios, mientras se desarrolla la legislación de soporte para técnicas más formales. Se discute la aplicación de estos conceptos en Cataluña, con especial énfasis en las técnicas que no implican soporte normativo. La custodia del territorio podria ser la base para la profesionalización de los grupos conservacionistas catalanes, en una nueva actividad con un gran reconocimiento público.It is now accepted that protected areas alone cannot secure global biodiversity conservation. In the USA, and particu-larly New England, public protected areas are restricted to a small percentage of the land. Since the 1960¿s land trusts, private non-profit organisations, have been protecting private lands for conservation using a variety of innova-tive techniques (donations or purchases of land, conservation easements, and others). These constitute an important part of the so-called land stewardship. In Canada, landowner contact programs, as a means to verbal land protection agreements, follow the same principles while legislative support for more formal techniques is developing. Application of these concepts to Catalonia is discussed with special emphasis to those techniques not involving any legislation. Land stewardship could be the basis for professionalizing the catalan conservation groups in a new activity of high public recognition