Aristote’s theory of perception and his platonic background (Theaetetus and Philebus) DOI: 10.2436/20.3001.01.14

És un fet ben conegut que la teoria aristotèlica de la percepió sensible (així com la seva teoria del coneixement en general) s’inspira en gran part en motius que deriven directament dels diálegs de Plató. L’objecte d’aquest article és mostrar alguns dels canvis d’interpretació més decisius que aquests motius platònics experimenten en el context de la filosofia aristotèlica. L’análisi es centra en tres aspectes principals: l’atribució de veritat i falsetat a les sensacions, la metáfora del segell i la cera i la noció de phantasía.Paraules clau: Aristòtil; Plató; percepció; teoria del coneixement.It is a well known fact that Aristotle’s theory of sense-perception (as well as histheory of knowledge in general) draws largely on patterns that are directly derived from Plato’s dialogues. The aim of this paper is to show some of the most decisive changes of interpretation these Platonic patterns undergo in the context of Aristotle’s philosophy. The analysis centers on three main points: the attribution of truth and falsity to sensations, the metaphor of the seal and the wax, and the notion of phantasia.Key words: Aristotle; Plato; sense-perception; theory of knowledge