Del conflicto entre usuarios a la contienda política, a través de la reivindicación regional. A propósito de la sequía de 2008 en Barcelona y los trasvases

En un context mediterrani en el qual les demandes hídriques s’atansen a les disponibilitats o les superen, les confrontacions per l’aigua esdevenen un motiu destacat de conflictes socials i territorials. Més enllà de la col·lisió històrica que ha existit entre regants, abastaments urbans, empreses hidroelèctriques i altres usuaris o interessats, les desigualtats en la distribució de l’aigua i l’existència o perspectives de transferències entre conques, han obert la porta a una conflictivitat cada cop més oberta entre territoris. Des d’un punt de vista tècnic es poden albirar solucions força raonables a les necessitats i gestió del cicle de l’aigua, però els conflictes territorials traduïts en bandera política no permeten abordar-les i aboquen a l’adopció de solucions pitjors des d’un punt de vista ambiental, econòmic i social.Paraules clau: planificació hidràulica, conflictes socials, política territorial.In the Mediterranean context, in which the demand for water is close or exceed the total availability, confrontations over water have become a leading cause of social and territorial conflicts. Beyond the historical conflicts between farmers, urban water, hydroelectric companies and other users or stakeholders, the inequalities in water distribution and the existence or perspectives of transfers between basins have opened the door to an increasingly open conflict between territories. Technically, reasonable solutions can be envisioned to enhance the management of the water cycle, but territorial disputes translatedinto the political arena does not allow their implementation which leads to the adoption of political solutions that could be worse from an environmental, economic and social point of view.Key words: water management, social conflicts, regional planning.Situados en un contexto mediterráneo en el cual la demanda de agua se aproxima o supera su disponibilidad, el agua se convierte en motivo destacado de conflictos sociales y territoriales. Más allá de las colisiones entre regantes, abastecimientos urbanos, empresas hidroeléctricas y otros usos e intereses, las desigualdades en la distribución del agua y la perspectiva de transferencias entre cuencas han desembocado en una conflictividad creciente entre territorios. Desde un punto de vista técnico son posibles soluciones razonables en la gestión del agua; pero los conflictos territoriales planteados como bandera política no permiten abordarlas y conducen hacia la adopción de soluciones peores des de un punto de vista ambiental, económico y social.Palabras clave: planificación hidráulica, conflictos sociales, política territorial