Moses ben Nahman, Bonastruc de Porta

L’article raona i formula, com a tesi, la identitat de Moixè ben Nahman, el famós escriptor jueu del segle xiii, amb el Bonastruc de Porta dels documents llatins de la seva època.Després d’apuntar l’origen dels dubtes que alguns autors han mantingut sobre l’expressada identitat, planteja l’ús del doble nom, litúrgic i vulgar, entre els jueus mascles de Catalunya i la seva gran extensió. El cos de l’article és dedicat a comentar,un per un, els set documents llatins que avui es coneixen referents al mestre dels jueus de Girona. Apareix sempre amb el títol de mestre dels jueus, i tant amb el nom de Mossé com de Bonastruc de Porta, i també sense nom. Més en particular, es posa en relleu un document de l’any 1271, recentment descobert, sobre un fill de Bonastruc de Porta, de Girona, protegit per la infanta Berenguera de Castella; dada que concorda amb el destinatari de la famosa carta moral que Moixè ben Nahman adreçà al fill que residia a la cort del rei de Castella.Un cop establerta documentalment la identitat, s’exposen altres dades històriques que la corroboren. Un darrer apartat dilucida el tipus de relació que el personatge va mantenir amb el rei Jaume I d’Aragó.En apèndix es publiquen els documents llatins.Paraules clau: Moixè ben Nahman, Bonastruc de Porta, escriptors jueus, onomàstica jueva, Catalunya, Jaume I d’Aragó, segle XIIIThis article formulates and provides arguments to support the thesis that Moses ben Nahman, the famous 13th-century Jewish writer, and Bonastruc de Porta, to whom Latin documents of the time refer, were one and the same person.After explaining the origin of the doubts some authors have voiced in that respect, the article discusses the practice of using two names, one liturgical and one for everyday life, which was widespread among Jewish males in Catalonia. The main body of the article comments, one by one, on the seven Latin documents currently known to refer to the rabbi of Girona. While they all identify the individual in question as a rabbi, one of them calls him Moses and others Bonastruc de Porta, and some do not name him at all. Particular emphasis is placed on a recently discovereddocument from 1271, which mentions a son of Bonastruc de Porta, from Girona, who enjoyed the protection of Princess Berengaria of Castile. On that basis, the identity of Bonastruc de Porta’s son tallies with that of the recipient of the famous moral letter that Moses ben Nahman sent to a son of his who lived in the court of the King of Castile.With an identity between Moses ben Nahman and Bonastruc de Porta established through documentation, the article proceeds to present other historical supporting data. Its final section casts light on the nature of the rabbi’s relationship with King James I of Aragon.The aforementioned Latin documents are set out in the appendix to the article.Keywords: Moses ben Nahman, Bonastruc de Porta, Jewish writers, Jewish onomastics, Catalonia, James I of Aragon, 13th centur